(Encetem un micaco paisatgístic…)
L’altre dia, llegint aquesta noticia al Racó Català, hem va venir al cap un tema del que volia parlar fa temps i que per unes o altres coses vaig anar deixant de costat fins que me’n vaig oblidar.
La noticia comenta que a Tavernes de la Valldigna li van pintar una mena de calçotets quatribarrats al brau d’Osborne que hi ha en aquells paratges. I era just del brau d’Osbone, aquesta icona de l’espanyolisme més ranci i intransigent, del que volia parlar.
Aquesta passada setmana santa vam aprofitar per anar un dia al Monasterio de Piedra, a Saragossa. Hem va sobtar molt la gran proliferació d’aquests braus per aquelles terres, ja que no era gens difícil trobar-te’ls, com a mostra, us deixo dues fotografies.
No deixa de ser curiós que el nacionalisme espanyol adopti el logotip d’una beguda alcohòlica com a símbol distintiu, com tampoc ho és que tot i fer retirar els anuncis al costat de les carreteres per fer complir la legislació hagin evitat treure aquestes figures.
En canvi, com diria un estudiós de la natura, sembla ser que la població de braus osbornencs en terres del Principat està en franca davallada, sinó en total desaparició, ja que l’únic que hem vist als diferents viatges que hem fet ha estat el de El Bruc, i la veritat, no té gaire bon aspecte…
Per terres valencianes jo fins ara no havia vist cap, encara que també és veritat que no he viatjat tan com pel Principat. Tot i així, me n’alegro que hagi gent que els tingui la mateixa estima que els tenim alguns més al nord.
Toro torito, ay torito bravo, vete para tierras de Castilla, aunque sea descalzo…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
Com a grafista, m’hagués agradat crear una imatge tant ben aconseguida, si deixem de banda, el significat que se li ha atribuït, crec que com a treball publicitari és exel.lent, estèticament bonic i rotund, és impressionant veure’ls en aquelles carreteres que semblen no tenir final. S’ha de pensar que es una “marca” d’una empresa de licors espanyola i que es aquesta la imatge que vol donar. Abans duia el nom (logo) de la família propietària, un nom anglès. Però poc a poc va anar desapareixent per només quedar el símbol.
Malgrat tot i l’admiració demostrada per aquesta creació publicitària, tampoc m’agrada veure’ls al nostre país, no per que no m’agradin estèticament, però penso que la gent que ens visita pot tenir la impresió típica de “Spain, toros i flamenco” amb el que costa fer pedagogia i explicar que nosaltres no som espanyols, quan arriben a casa i veuen allò, ja no ha servit de res el que els hagis pogut explicar. Si fóssim una nació sobirana se’ns en fotria que si el toro o el gall, però ara per ara la simbologia és essencialment identitària.
Valencianeta, hem d’anar a veure el bou un dia d’aquests, que això s’ha d’immortalitzar !!
Isaac, ja tens raó en que, significats apart, l’imatge és un èxit del que la va dissenyar (i de la marca que la va patrocinar, doncs tot i que no aparegui el seu nom tothom l’associa). Respecte a la simbologia, quant ets una nació sense estat, la qüestió identitària és fonamental i la simbologia adquireix una importància més allà de tot folklore, ja que és un dels pocs àmbits on pots reivindicar allò que ets sense topar amb les lleis homogenitzadores de l’estat.
Totalment d’acord. Al no tenir sobirania pròpia, és importantíssim fer molta pedagogia, i els símbols en ajuden molt.
Per això el millor que podem fer amb aquests toros, fer-me instal.lacions artistíques, un al Macba, en Bigas Luna diu que en volia un, no sé si ja el té, un altre el guardem per quan tinguem museu el disseny, perquè tan de “disseny Barcelona” i no en tenim. Un altre el podriem regalar a la “cow-parade” de Chicago, un altre per decorar la picina d’en Pedro J. Uns altres a la Moncloa, i al Congreso, per alló de que sembre “toregen”. Els altres els poden anar posats en tots els Institutos Cervantes, que quedarien molt “monos”.
Mira que he trobat (és en castella i em fa mandra traduïr-ho)
Manuel Prieto Benítez (El Puerto de Santa María, provincia de Cádiz, 1912 — Madrid, 1991). Pintor español además de cartelista y dibujante publicitario. Ha obtenido diversos premios internacionales. Su obra gráfica más conocida es la silueta de toro que servía de anuncio de una famosa firma vinatera portuense, el Toro de Osborne, de 1956.
Manolo Prieto, fue un reconocido militante del partido comunista (PCE), así pues durante la segunda república española colaboraría de dibujante en la Milicia Popular, la cabecera del quinto regimiento de milicias.
También es autor de medallas, como las que se encuentran en el Museo Municipal de su ciudad natal, de temática erótica.
Existe en la actualidad una fundación con su nombre en su ciudad natal. La Junta de Andalucía inscribió a su famoso toro en el Catálogo General del Patrimonio Histórico Andaluz en 1996. El toro de Manolo Prieto fue elegido como logotipo para la exposición monográfica “100 años de diseño gráfico en España” celebrada en el año 2000 en el Museo Reina Sofía siendo comisario el diseñador Alberto Corazón.
Isaac, com sempre et mereixes un 10 per les teves aportacions !! (bé, igual t’enviem un paraigües !!)
Un comunista és el creador del Torito… ja diuen que el que més assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres…
Interessant aquest paio si tens temps visdita el web de la fundació: http://www.fundacionmanoloprieto.org/index.htm
l’autobiografia no té desperdici.
Crec que de la manera que era no li hagués agradat la utilització que se’n fa del seu treball.