(Encetem un micaco preocupat…)
No anem bé, gens bé. No anem bé quan ens acostumem que a Orient Mitjà es matin continuament. No anem bé quan la vida de la gent val menys que els diners, com ha passat fa poc amb la caiguda d’un helicòpter a les Canàries. No anem bé quan li donem més importància a la mort de 200 americans, anglesos, francesos o espanyols que a la de 200 hindús i ho veiem normal. No anem bé quan no ens crida l’atenció que hagi països on la gent es mori de fam. No anem bé quan els governants no posen tots els mitjans possibles per garantir la seguretat dels transports públics. No anem bé quan amb els diners de la seva feina una persona no pot viure, ni tenir casa pròpia. No anem bé quan hi ha allaus d’inmigrants i no hi ha mitjans per integrar-los. No anem bé quan hi ha la sensació que el més lladre i infractor és el que viu millor i el que respecte totes les normes el que viu més putejat. No, no anem gens bé…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
