(Encetem un micaco de candidats…)
Sembla que els del PSOEc ja tenen clar quin serà el seu candidat a la presidència de la Generalitat del Principat en les properes eleccions. Aquest candidat és el senyor José Montilla, i des de que s’ha fet public aquest fet (fins i tot abans) ja han començat a circular opinions al respecte.
De totes les que circulen, penso que la més deplorable és la que diu que aquest senyor no hauria de ser President de la Generalitat per que va néixer fora del Principat. Trobo lamentable que algú digui això, ja que per a ser escollit per a President de la Generalitat, o per qualsevol altre càrrec, el que s’ha de valorar és si aquella persona té el perfil desitjat pel càrrec, i no valorar on va néixer.
Hi ha persones que van néixer fora de Catalunya que tenen un sentit nacional català molt més desenvolupat que altres que van néixer aquí amb família catalana de tota la vida.
Però aquest no és el tema, el tema és que hi ha moltes formes de ser catalans, i el sr. Montilla té la seva. Ell és sent català i espanyol, i tot que no coincideix amb la meva manera de pensar, a mi hem sembla perfecte que ell pensi això. Déu ens guardi de que aparegui gent que vulgui donar etiquetes de bon català !! Jo respecto la seva forma de pensar, i l’únic que demano és que respectin la meva, és una cosa tan senzilla en democràcia que sembla redundant demanar-ho, però s’ha de fer, perquè moltes vegades no hi ha aquest respecte.
Una altra crítica que es fa al sr. Montilla és que no defendrà pas cap posició sobiranista. I tan que no la defendrà, per això està al partit que està!! El sr. Piqué tampoc la defendràs pas, ni l’ha defès mai, i no per això deixa de tenir dret de presentar-se. Demanar que el sr. Piqué o el sr. Montilla defenguessin posicions sobiranistes seria com demanar al Instituto Cervantes que divulgués el català pel món ! De fet, moltes vegades ni els polítics anomenats nacionalistes ho fan, i el que s’ha de demanar és que els partits que s’anomenen sobiranistes o nacionalistes tinguin això present.
Com he deixat palès fins ara, el sr. Montilla té tot el dret a presentar-se. Però hi ha un parell de coses que, particularment, no m’acaben d’agradar.
Ser President de la Generalitat és tenir la potestat de governar el que, actualment, és una comunitat autònoma dins d’Espanya. De comunitats autònomes hi ha unes quantes, però no totes són iguals, encara que amb el famós "cafè per a tots" és va voler que si ho fos.
Hi ha les comunitats que, com el Principat, forment part de nacions sense estat, i també hi ha les altres comunitats, que no són més que simples divisions administratives sense cap sentiment nacional darrera. Aquestes darreres no deixen de ser una prolongació administrativa de l’estat, i solen utilitzar la seva autonomia en baralles polítiques entre els dos grans partits espanyols.
En canvi, les comunitats "nacionals" són les que tendeixen a elevar el grau d’independència de les seves administracions vers l’administració central, o sigui, a demanar cada cop més autonomia i poder de decissió. I si hi ha una cosa que el sr. Montilla no és, és autònom. És un gran home de partit, i per tant sempre acata les decisions de la direcció, però aquestes decisions no és prenen al Principat, és prenen a Madrid, i difícilment seran beneficioses pels principantins (veure el cas de l’estatut).
El sr. Montilla dirigiria la Generalitat, segurament, escoltan més els desitjos i els interesos del seu partit des de Madrid que a les necessitats del Principat (algú es pot imaginar a Montilla fent coses com les que ha fet Maragall?) i llavors tindriem una autonomia que es semblaria molt a les que hi ha a Castella (les dues que són una i més)o, desgraciadament, al País Valencià o les Illes Balears. O sigui, serien cada cop menys part d’una nació i més regió, tenin el poder decissori en mans dels partits estatals, que no dubtarien en utilitzar-ho per les seves baralles.
L’altre aspecte que hem preocupa és que s’està utilitzant l’origen del senyor Montilla com a reclam per a implicar en la política del Principat a gent que, diuen, tradicionalment no s’han preocupat. Això seria beneficiós si de veritat hi ha gent d’aquesta mena i aconsegueixen que entri en el joc democràtic anant a votar, però hi ha un terrible perill, aquest perill ve donat pel fet que, possiblement, si és fa incisió reiteradament en aquest aspecte és pugui crear un cert malestar social al Principat. Crec que s’hauria de tenir en compte. De fet, m’he proposat escriure sobre això dintre d’uns dies.
En fi, aquesta és la meva (extensa i humil) opinió.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
El PSC hauria de concórrer a les eleccions en solitari. Cada cop més és necessari desvincular-se del PSOE. En Montilla seria candidat d’un PSOE que es pogués presentar a Catalunya i probablement obtindria molt vots.
El PSC hauria de representar valors catalans i catalanistes i en aquest no hi ha lloc per en Montilla car el seu sentiment és espanyolista.
Encara recordo a en Montilla, un cop aprovat l’Estatut pel Parlament de Catalunya, donar un avís als seus, tot dient: “Ja sabem que l’Estatut sofrirà retallades” ¿Ho sabíem? Jo no. Durant anys em vaig dedicar a negociar contractes i el què no es pot fer mai és avançar la predisposició al retall, car es corra el risc que et diguin: “doncs retalla i després negociem”.
El PSOE ha eliminat en Maragall i ara posa aquell qui li convé pel seu espanyolisme disfressat de “talante”. El “talante” no és més que l’Espanya de sempre però amb una rialla.
No m’agrada en Montilla i no únicament pel seu espanyolisme si no també per que el trobo molt buit, molt “peix bullit” i un candidat gens apte per representar-nos.
En quant a l’haver nascut fora de Catalunya… als EUA no es poden presentar candidats que no hagin nascut als EUA. Tampoc ens hauria de fer vergonya exigir-ho. Mal no en faria cap.
El PSC sens dubte guanyaria punts davant dels catalanistes si és deslligués del PSOE, ja que les reunions “federals” dels PSOE són curioses. Resulta que quan en Ibarra o en Bono diuen de les seves, per indepèndencia i federalitat els deixen fer, però quan ho deia en Maragall tota la “federalitat” se li venia a sobre.
Montilla ja sabem el que faria a la Gene, ens portaria cap a Espanya. Almenys no nega el seu espanyolisme (bé, ho fa amb tan poca convicció que és com si no ho fes). En canvi…. que passarà si en Mas és president? Cap a on ens portarà ? Molt en temo jo que cap al mateix lloc, però dissimulant, això sí.
Respecte al lloc de naixement, penso que és qüestió de temps que a EUA revoquin la llei, però en fi, és qüestió seva. Jo penso que el lloc de naixement no hauria de marcar fins a on pots arribar.
ufff… zaplana… vade retro !!