Diluint Catalunya (tradició espanyola)

(Encetem un micaco aclaridor…)

"Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado." – Felipe V de Castilla

Espanya no ha estat mai el paradigma d’estat-nació, per molt que alguns diguin i pensin el contrari. A aquesta gent els fa mal que no existeixi un Estat Espanyol amb una homogeneïtzació de pobles, una homogeneïtzació de cultures, una homogeneïtzació de llengües i una homogeneïtzació de sentiments nacionals.

Davant d’aquest fet, es podien haver adoptar dues estratègies per garantir l’estabilitat de l’Estat :

a) Reconèixer la diversitat nacional i garantir de forma oficial i efectiva una convivència en un ple d’igualtat tot els sentiments nacionals de l’Estat, amb el que això comporta (identitat nacional, llengua, relacions exteriors…)

b) Imposar una de les diversitats nacionals per damunt de les altres fent tots els esforços possibles per fer desaparèixer les restants.

Espanya va triar l’opció b), i des de fa molt de temps va mirar de reprimir els sentiments nacionals que no fossin els castellans (dits també espanyols per mirar d’englobar als demés), arribant en diferents instants històrics al que avui en dia no es dubtaria en etiquetar com a genocidi cultural i nacional.

La forma de fer-ho era metòdica (i ho és encara). Impedir qualsevol projecció exterior que no passi pels canals del Govern Central. Així s’aconsegueixen dos objectius, projectar de cara l’exterior una falsa imatge d’uniformitat estatal i reforçar l’idea de cara l’interior que les diferencies només són "fets regionals", impedint, prohibint, dificultant i mirant de trencar territorialment tot allò que pugui cohesionar aquest sentiment nacional que no interessa de cara a l’estabilitat de l’Estat.

Explico tot això perquè en aquestes dates hi ha un esdeveniment que explica clarament decisions del passat. Parlo del Mundial de futbol. No és que tingui gaire passió per aquest esport, però veient tot l’entorn que està envoltant a la selecció espanyola es pot veure clarament perquè no ens volen atorgar seleccions catalanes.

Des de fa dies per televisió, per exemple el canal Cuatro, no paren de repetir una i mil vegades anuncis pro selecció espanyola, amb banderes per tot arreu i amb comentaris "patriotic-esportius" a totes hores. Tot això fa que els espanyols es sentin cada cop més espanyols i els reforça el seu patriotisme i el seu sentiment nacional. Fa gràcia recordar en aquests moments aquells que s’omplien la boca dient que no s’ha de barrejar la política i l’esport.

Ara penseu per un moment que la selecció catalana de futbol estigués al mundial. Passaria quelcom de similar, però en aquest cas el sentiment nacional que és reforçaria seria el català.

Per això no ens atorgaran mai el dret a tenir seleccions catalanes pròpies, buscaran mil i una excuses i posaran mil i un entrebancs, miraran de culpar als demés, però no ens ho donaran mai, ja que saben perfectament que això podria elevar el nostre sentiment nacional, sentiment nacional que és una clara amenaça pel seu Estat. També hem de recordar que aquesta manera de fer no és exclusiva d’Estat Espanyol, l’Estat Francès també la practica a la Catalunya Nord.

Més val que tinguem clar la seva estratègia, ens va la supervivència de la nostra identitat com a poble.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet