(Encetem un altre micaco frankenstein…)
L’altra dia vaig comentar les històries que vaig tenir per mirar d’arreglar un dels ordinadors que tinc a casa. Doncs bé… no va acabar aquí la cosa, no !!
Jo ja estava tot engrescat a reinstal•lar el programari, però l’ordinador feia coses estranyes, en concret quan l’encenies s’apagava tot sol. Jo pensava que no tenia suficient potència, però a les poques hores ja va deixar d’encendre’s.
Així que vaig pensar que havia cascat la font (feia olor a cremat). Vaig anar a comprar una altra, la vaig substituir…i res !! Seguia sense encendre’s.
Per comprovar que la font que acabava de comprar anava bé, la vaig instal•lar a un altre dels ordinador que tinc a casa. La font funcionava perfectament. Anima’t, vaig mirar de provar l’altra font, la que feia olor a socarrimat.
Aquí la vaig espifiar. Ja diu en Murphy que "si una cosa funciona, no la toquis", doncs jo no li vaig fer ni cas. A l’instal•lar la font socarrimada, hem va cascar la placa mare d’aquest altre ordinador!! Resultat: dos ordinadors espatllats per culpa de la mateixa font (i per culpa meva, és clar).
Després de maleir tot el que es podi maleir, vaig anar a comprar components (…una altra vegada, a la tenda ja hem tutegen !!). Ara vaig comprar una altra placa, un altre Pentium, un tarja de video PCI-e (jo les tenia totes AGP i cada cop tenen menys suport) i una caixa estil barebone, però no en forma de cub sinó allargat i prim (aquesta, és maca eh?) per substituir la megacaixa de 6 ventiladors (a la que li vaig agafar mania).
Tornavís en mà, hem vaig posar a muntar i desmuntar aquests dos ordinadors, però això ho contaré més endavant.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
