Crònica d’un estatutet raspalladet (Part II)

(Continuem un micaco de relat…)

A l’anterior episodi… Part I

En Jean-Luc Duran es va oferir per portar-los a tots cap a la Cort Central per a defendre l’estatut, però la seva nau espacial tenia un mania molt molesta que feia que sempre acabessin davant de la porta d’algun ministeri, i no van voler anar.

Per sort, en Príncep Mas va posar el seu Seiscientos del 79 a la seva disposició, però com no era gaire gran, van acordar que només aniria a la Cort Central una representació per esposar les seves reivindicacions. Aquesta representació les va conèixer com "La Companyia de l’Estatut" i la van formar el Príncep Mas, en Carod Espina i Sor De Madre, que anava amb una bola de vidre ja que deia que era una "bruja andaluza".

Els habitants del territori s’ho van prendre amb molta il·lusió, ja que creien que aquesta unitat de tots els seus manaires feia que les probabilitats d’obtenir allò que demanaven fossin molt altes. A més, se’n recordaven que feia temps en Talantez Zapatero, cap de la Cort Central i soci de Mataalgall i els seus, els havia promès donar allò que demanessin.

Tot i que el discurs de "La Companyia de l’Estatut" va estar brillant, en Talantez Zapatero no estava disposat a atorgar allò que havia promès, ja que tenia por de perdre el poder per les pressions del Hilillos de Plastelinez Rajoy i els seus, que aprofitarien allò per generar revoltes amb l’excusa de que es trencava el regne, cosa que utilitzaven molt sovint, tan sovint que els anomenaven els del PP, o sigui "Punyeters Pesats".

Com tampoc podia oposar-se frontalment, va idear una estratègia, i una nit va organitzar una reunió secreta amb el Príncep Mas.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet