(Encetem un micaco de frases…)
Anem a riure una mica, que sempre és bo per a la salut i enforteix molts músculs. En aquest cas ens fixarem en unes declaracions genials d’una persona que, per com creu tot allò que diu i la seriositat amb que ho diu, encara fa més gracia.
Estic parlant de l’humorista sr. Juan García Sentandreu, que ha dit :
“el pueblo valenciano tiene una identidad de mayor antigüedad que los catalanes, ya que el estatuto de autonomía valenciano de 1982 es heredero directo de las leyes forales valencianas de 1239, mientras que la ley catalana deriva del estatuto de 1933, constituido durante la II República”
És bo eh? Encara que no se que és millor, que ho digui així tranquilament o constatar que hi ha encara alguna persona que no consulta la Wikipedia. En concret, a la enciclopèdia lliure podem llegir :
Els Furs de València i, per extensió, Furs del Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren el dret territorial valencià durant més de quatre segles, des del 1261, quan Jaume I els va jurar i promulgar, durant la reunió de les Corts Valencianes el mateix any, fins al 1707, amb la derrota d’Almansa (25 d’abril) i el consegüent Decret de Nova Planta del Regne de València, l’estiu del mateix any.
Els costums, sèrie de normes de la vida comuna i ordenació de la ciutat de València, que es van creant adaptant (però separadament) de les normes aragoneses (furs d’Aragó) i les normes de Catalunya (els Costums de Lleida i els Usatges de Barcelona). També s’incorporen als costums (o almenys no es deroga) un tribunal instaurat pels regnes moros, el Tribunal de les Aigües de València.
El primer costum va ser promulgat per Jaume I el 21 de març de 1238 a Xàtiva, conferint jutges civils i criminals, així com la cambra dels jurats de València, a la recent conquestada València. Aquesta creació de lleis pròpies per a València va ser en contra de la noblesa aragonesa que volia estendre els Furs d’Aragó a València.
És el 1251 quan, inspirat pel nom dels furs d’Aragó, es comença a referir els costum com a furs, després de l’ordre reial de recollir totes les normes que s’havien estat promulgant en els primers anys de la València cristiana. Aquest any, Jaume I ordena que els jutges s’atinguen als furs.
És important aclarir que aquest furs no van ser, inicialment, els furs de tot el Regne de València.
En fi, que seguim com sempre,…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
