(Encetem un micaco estatutari…)
Dimarts passat, Omnium Cultural va fer públiques les dades de la consulta que va fer entre els seus socis respecte l’estatutet. Preguntava si aquesta entitat havia d’adoptar una postura pública respecte l’estatutet i quina hauria de ser aquesta.
Els resultats van ser :
"Òmnium Cultural ha de manifestar públicament la seva posició en el referèndum?"
SÍ: 1.759 vots (70,76%)
NO: 678 vots (27, 27%)
VOT EN BLANC: 49 vots (1, 97%)
"Independentment de quina hagi estat la vostra opció, en cas que la resposta majoritària a la pregunta anterior hagi estat afirmativa, com creieu que s’hauria de manifestar Òmnium Cultural?"
SÍ: 1.109 vots (44,61%)
NO: 969 vots (38,98%)
BLANC: 111 vots (4,47%)
NUL: 99 vots (3,98%)
ABSTENCIÓ: 37 vots (1,49%)
NOMBRE DE VOTS AMB LA SEGONA PREGUNTA SENSE RESPONDRE: 161 vots (6,48%)
El dimecres, al PsC (o sigui, al Periódico (socialista) de Catalunya) apareixia un article sobre aquest fet. El titular deia "El ‘sí’ guanya a Òmnium, que sols promourà la participació de cara al 18-J " i al cos de l’article podiem llegir "De 2.486 vots vàlids sobre 3.241 emesos, el 44,61% (1.109) es decanta pel sí i el 38,98 (969) ho fa pel no".
Cap referència als vots en blanc ni als vots nuls. Perquè? Per que si sumem els NO, els BLANC i els NUL (vots tots contraris a l’estatutet) tenim 1179, més que els Si.
La maquinària del si ja ha començat a dissimular tot el que pot anar en contra dels seus interessos. No hem de baixar la guàrdia.
Per cert, encara hi ha catalanistes que pensen que el vot nul pot ajudar a fer país? En aquest cas, si en comptes de nul haguessin votat no o en blanc hagués guanyat el NO. Que passarà amb l’estatutet si això es repeteix al referèndum ? Que estaran donant la victòria a aquells que tan diuen combatre.
Pensem-hi una mica en aquest fet.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
