(Encetem un micaco lingüístic…)
Aquí per les nostres terres ens hem hagut d’acostumar, malauradament, que cada poc de temps surti algú (generalment vingut de fora, encara que també tenim exemplars autòctons com ara el sr. Vidal-Quadras) per dir-nos en quina llengua hem de parlar.
Bé, generalment el que diuen és que hem de parlar més espanyol.
Comencem… l’altre dia llegeixo aquesta carta al diari 20 minutos, fent un petit resum és un senyor molt i molt emprenyat perquè diu que :
"En París, cualquiera puede inscribir a su hijo para que estudie en castellano.
Lo mismo pasa en Londres, Nueva York, Moscú, etc. Paradojas de la vida, en una región de España como es Catalunya, no.
Soy catalán, castellanohablante (aunque sea un pecado decirlo), pero que entiende, habla y lee perfectamente el catalán, tal y como lo aprendí en la escuela, luego en el instituto y posteriormente en la universidad. Resulta que en medio mundo puedo inscribir a mi hijo en alguna escuela donde se le enseñe en castellano, menos en mi tierra, Catalunya."
Aquest senyor només ha tingut un petit oblit… i és que potser si que a França, Nova York o Moscú poden inscriure els seus fills… però pagant ells és clar !! Segur que aquí també pot trobar moltes xaxiescoles de pagament on li ensenyaran al seu fill en l’idioma que triï. I si no vol pagar més que els altres, que vagi a l’escola pública, que li ensenyaran català, espanyol i anglès.
Però clar, sembla que a aquest senyor el que li molesta és que li ensenyin en català i català, i veu d’allò més lògic que siguem nosaltres els que ens oblidem de la nostra llengua i és català pel que l’interessa,… doncs la cosa no va així. Si és català com ell diu, té drets i deures, i un d’aquests deures és no permetre que es perdi la llengua del seu poble.
En el mateix sentit va aquest post que vaig llegir al bloc de Doi, on, entre altres perles, podem llegir "Nuestros hijos están en inferioridad en la escuela por la imposición del catalán". Ho diu el senyor Pedro Anaya Anaya, president de la Casa Regional de Andalusia de les Illes, un senyor que porta més de cinquanta anys en terres catalanes i no és que no parli el idioma, és que està orgullós de no parlar-lo, i ho deixa clar quan es congratula, en l’entrevista, que ja no hi hagi persones que, com abans, només parlin "mallorquí".
I per finalitzar, un article del bloc de jsole.cat, on ens explica que dues senyores van tenir problemes al Hard Rock de Barcelona, on es van negar a servir-les i les van amenaçar amb trucar a la policia per parlar en català.
La pregunta que hem faig jo sempre… si els catalans no podem parlar en català a la nostra terra… on ho haurem de fer ?
Hem de deixar de banda falsos cosmopolitismes que l’únic que fan es defendre l’espanyol, i procurar que es vegi el català com el que és, la llengua natural de la nostra terra.
No m’entengueu malament, no és que vulgui erradicar l’espanyol, jo penso que saber varis idiomes és una de les riqueses que tenim els catalans, i que hauríem fins i tot de aprendre més, però també hem de vetllar per a què al nostre territori el català no es perdi i sigui la llengua preferent, i per fer-ho s’ha de fomentar el seu us i s’ha d’exigir el seu coneixement.
Hi ha una cosa que no hem d’oblidar mai, el català és el idioma de Catalunya. Que els catalans a més d’aquest idioma en coneguem d’altres no és excusa per no defensar la nostra llengua mare.
Me’n vaig al badiu
[@more@]
Tens tota la raó, això és el que s’hauria de fer.