(Encetem un micaco de referèndum…)
Ja s’està encenen el foc per coure el referèndum sobre l’Estatutet. En Zapatero ja ha vingut a terres del Principat per comunicar-nos que és de bo aquest Estatutet, i ens espera convèncer amb el seu talant i la seva retòrica.
Molt talant però molt poca memòria (i molta poca vergonya), ja que diu que "He complert la meva paraula davant el poble de Catalunya" cosa que és mentira. A més, ja comença a jugar amb vincular el NO amb la dreta i diu coses com "No hi pot haver una força d’esquerres que voti no a l’Estatut". Jo li diria que no pot haver forces catalanistes que votin que si.
Per si aquesta talant i aquesta retòrica fallessin, els poders mediàtics es segueixen movent. Ahir diumenge, el diari Levante és feia resó d’una enquesta publicada per La Vanguardia on s’assegura que l’Estatutet obtindria un 56% de vots "si" i que només el 16% votarien "no". Crida l’atenció que, segons l’enquesta, el 51% dels enquestats diu que conéixen poc l’Estatutet, que el 49% opina que després de passar l’Estatutet pel Congreso Espanyol el text ha empitjorat, i que el 42% pensen que el "no" d’ERC està justificat.
Per una altra banda, el dissabte des d’El Periódico de Catalunya, en Enric Sopena signava un article on deia que una abstenció elevada només serviria per donar ales al PP i deixava anar frases com ara "Una gran abstenció serviria perquè la dreta multipliqués la seva munició de disbarats. ERC no pot mirar cap a un altre costat desdenyant aquestes circumstàncies. ERC ha de saber que com més feble neixi l’Estatut, més fort se sentirà el PP.
¿A què esperen Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós per anar rectificant i recolzar el sí?"
I parlant dels republicans, se’ls hi presenta en safata d’or l’oportunitat d’aconseguir per a ells solets representar la bandera del sobiranisme parlamentari i deixar als convergents com a mers regionalistes, però per fer això han de deixar-se de romanços i defensar públicament el no. Ho faran? Ja ho veurem.
De moment ja han començat els apòstols del si a dir que el món s’acabarà si votem qualsevol cosa que no sigui un si. La veritat és que en el meu cas només estan aconseguint que cada vegada tingui més motius per a continuar votant NO. A més, no deixa de ser curiós que vagin repetint que el si guanyarà clarament però cada cop fan campanyes més agressives a favor d’aquest si, per a mi senyal clar de que aquesta majoria que diuen tenir no la ténen tan assegurada com diuen. Per cer que avui tan l’Avui com El Periódico de Catalunya segueixen amb la seva pressió.
Ara ja només cal que en Ibarra aparegui demanant un si per acabar-ho de rematar.
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
