(Encetem un micaco social…)
Com cada diumenge nit, a l’arribar a l’estació de Sants agafo un taxi per anar cap a casa. Generalment els taxistes escolten alguna emissora de radio i aquesta nit no és cap excepció, en aquest cas toca un programa on els oients demanen cançons.
Truca una senyora que es diu Maria i que és de Vilanova i la Geltrú. El locutor li pregunta que vol contar i ella diu que res, que fa tres anys que està sola i que així es passa els dies, sola a totes hores. El locutor li dona ànims i li pregunta quina cançó vol, Maria li demana la Saeta de Rocio Jurado, el locutor llavors li pregunta a qui se la dedica, Maria li respon "doncs a mi, a qui se la puc dedicar sinó?, si estic sola".
A l’escoltar-la hem va agafar un no-se-què dins meu, la comprenia molt bé. Per capricis de la vida ha hagut moments en què jo també he estat sol, sense ningú amb qui comentar el que pensava o el que hem passava al dia a dia. Per això entenc molt bé aquella dita de "qui té un amic té un tresor", i sempre miro de cuidar als que tinc.
En aquesta vida nostra on sempre anem amb preses a vegades no és fàcil trobar temps per fer-ho, però crec que val la pena.
Me’n vaig al badiu….
[@more@]
* Peix del Mar,va dir: no pots veure les meves llàgrimes …