(Encetem un micaco de disfresses…)
Hem passa cada cop més, i és que no ho puc evitar, quan veig alguna sessió del Congreso de los Diputados hem recordo de la meva escola de primària. De fet, molts comportaments són similars.
A mi m’avergonyeix el fet que a un lloc on, en teoria, s’han d’escoltar les idees dels altres, justament no és fa això. Penso que si alguns dels senyors diputats no tinguessin orelles no els seria pas un impediment greu per fer el que fan.
Però, al meu parer, el més greu no és que no vulguin escoltar les explicacions dels altres, el més greu és la falta de respecte que mostren alguns dels diputados, i és que actituds com ara llegir el diari mentre un altre parla, entrar només a votar, fer sorolls per molestar a l’orador, picar de peus a terra per no deixar-li parlar, insultar-li i altres fets similars, demostren una falta de respecte que, per a mi, és molt preocupant, en tant que estem parlants dels representants del poble.
Per acabar-ho d’adobar apareix el sr. Zaplana, i fa una de les coses que faltaven per a fer en aquell escenari, un comentari masclista i racista sobre l’aspecte d’una persona, que a més del respecte que mereix pel fet de ser persona, es mereix també respecte pel càrrec que dispensa.
I justament el sr. Zaplana havia de ser, el senyor al que es va gravar dient per telèfon que “Pero me tengo que hacer rico porque estoy arruinado ” i el “¿Eh? Lo que te dé y me das la mitad bajo mano. ”, el mateix sr. Zaplana que apareix en caricatura a un cartell d’una obra de teatre amb l’etiqueta “el malo” i la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana el censura (nens, us podeu ficar amb Mahoma, però a Zaplana ni tocar-lo, eh?), i ara aquest senyor es permet denigrar a la vicepresidenta del Govern Espanyol per la seva forma de vestir, i a tot un poble estranger calificant de “disfressa” un dels seus vestits típics.
Amb tot això i encara hi ha gent que ho veu normal i s’indignen amb els que s’enfaden amb el sr. Zaplana. Ai, senyor, senyor…
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
