(Encetem un micaco de professions…)
Un enginyer, un comptable, un químic, un informàtic i un funcionari es vanaglorien per tindre cadascú un gos meravellós. Com no és posen d’acord, decideixen demostrar-ho.
L’enginyer crida a la seva gossa :
– Arrel Quadrada, ensenyants el teu talent !!
La gossa va a la pissarra i dibuixa ràpidament un quadrat, un cercle i un rectangle.
El comptable ordena al seu gos :
– Balanç, ensenyants el que pots fer !!
El gos va a la cuina, torna amb una dotzena de galetes i fa tres grupets iguals de 4 galetes.
El químic diu que el seu gos ho pot fer millor :
– Termòmetre, fes el teu número !!
El gos obre la nevera, agafa un litre de llet, va a l’armari, agafa un got de 10cl i fica exactament 8 cl. Dins el got sense que caigui fora ni una gota.
L’informàtic pensa que es quedarà amb tothom :
– Disc dur, impressiona’ls !!
El gos es fica davant de l’ordinador, l’arranca, inicia el programa antivirus, envia un correu electrònic i instal·la un joc nou.
Els 4 homes miren cap al funcionari i li pregunten :
I el teu gos, que pot fer ?
– Cafetet, ensenya’ns els talents del funcionariat !!
El gos s’aixeca, fa un mot encreuat a la pissarra, es menja les galetes, es veu la llet, juga un solitari a l’ordinador, es tira a la gossa de l’enginyer i simula haver-se lesionat l’esquena fent-ho, omple un formulari d’accident laboral i agafa una baixa de sis mesos.
Un acudit com molts d’altres, a que bé tot això ??
Bé, darrerament he llegit a varis blocs queixes sobre el tracte dels funcionaris. No dic que no tinguin raó, però com sempre generalitzar és dolent (tot i que reconec que jo moltes vegades ho faig sense adonar-me, mea culpa)
Jo treballo amb funcionaris, i puc donar fer que els paios com els que retrata l’anterior acudit existeixen, però que no són la regla general, almenys allà on estic jo. He vist a funcionaris preocupar-se pels problemes de les persones a les que atenien i donar-los un tracte personalitzat i continuat que ja m’agradaria a mi que me l’oferissin algunes de les empreses de les que sóc client. I com a tots els llocs on s’ha d’atendre gent, els he vist suportant uns tractes totalment humiliants.
Així que, per ser justos amb tothom, jo segueixo pensant que és millor queixar-se només d’aquells comportaments que ens semblen incorrectes i evitar les generalitzacions. (jo també intentaré fer-ho)
Me’n vaig al badiu…
[@more@]
Ei, que consti que jo no t’he pas subornat, eh?
Com que és tan difícil trobar algú que no s’agafi a tooots els tòpics existents sobre el tema…
Això, no generalitzem. A més, de gent que s’escaqueja n’hi ha a totes les professions. Fins i tot n’hi havia a la mili entre els que la feien (d’on deu venir la paraula) i entre els que s’escquejaven tant que n i la feien (pel món hi ha més d’un president d’allò més miltarista que es va saber escaquejar quan li tocava…)
eff: Vull deixar clar que no m’has subornat pas (psss, ¿¿qué hay de lo mío??) 😛
ronals: Tens tota la raó del món, de gent que no vol fotre res podem trobar a tot arreu. Per cert, molt maca la foto de la capçalera del teu bloc.
Salutacions