(Encetem un micaco qüestionaire…)
Aquests dilluns al matí, fen un repàs de les declaracions i noticies de la setmana passada, m’han vingut a la ment dues preguntes…
Llegeixo que en Montilla ha comentat que l’Estatut que va aprovar el Parlament del Principat el 30-S va ser un error perquè posava el llistó massa amunt. A aquestes declaracions s’han d’afegir les de Duran i Lleida que va comentar que el text estatutari aprovat al Principat el 30-S era "un farol" que CiU i PSC van enginyar-se per a que el PSC semblés més catalanista que CiU, i CiU més que ERC…
La pregunta que m’ha vingut al cap és "i perquè volen competir a veure qui és el més catalaniste?" Si després ells mateixos i els mitjans afins ens van dient que aquest sentiment català no està ni de bon tros arrelat a molta part de la població i no paren de sortir enquestes on és "demostra" tot això ??
L’altra pregunta hem va venir al cap després de llegir les noticies sobre la manifestació que van fer a Madrid les víctimes del terrorisme. Com potser que a una manifestació on les víctimes de la violència a fer escolar la seva opinió, una de les frases que criden és "Zapatero vete con tu abuelo" fent referència al seu avi afussellat pels franquistes ??
Quin valor moral es pot donar a les reclamacions d’unes persones que et demostren el seu dolor perquè han patit la violència en carn pròpia però que no s’estan de voler afussellar a un President elegit democràticament? Per cert, encara estic esperant que El País publiqui les dades d’assistència de Contrastant, tal com van fer per la manifestació del 18-F de Barcelona.
M’en vaig al badiu
[@more@]
