(Encetem un micaco de denúncia…)
No se ni el seu nom. És la noia que està al forn on vaig a comprar el pa cada tarda. Com sap que m’agrada el pa de llenya o la xapata, sempre mira de guardar-me una. Sempre intercanviem les paraules justes "bona tarda, bona tarda, el de sempre? si, si us plau…", però aquella tarda va ser una mica diferent.
[@more@]
Estava a punt de marxar-me quan hem va dir alguna cosa, gairebé no la vaig escoltar per culpa dels auriculars del meu Ipod, així que vaig prestar més atenció i hem vaig adornar que hem deia "no t’en vagis".
No entenia perquè m’ho deia,… fins que vaig mirar cap a la porta. Acabaven d’entrar dos nois d’uns quinze o setze anys, amb una pinta una mica rara. Ja sé que malfiar-se de la gent pel seu aspecte no està bé, però comprenc que una persona que està sola a una tenda prefereixi pecar de previnguda.
No sabia ben be que fer, així que vaig treure el mòbil i vaig fer com si estigués parlant. Els nois van quedar-se parats un moment, i al cap d’uns segons van demanar una ensaïmada, la van pagar i se’n van anar, just quan entraven altres clients al forn.
La noia hem va mirar, va somriure i hem va donar les gràcies. Jo li vaig contestar "de res" i me’n vaig anar cap a casa, pensant la sort que tinc a la meva feina. Com a molt hem puc fer mal a un dit per teclejar malament o a l’esquena si no hem sento com cal, però en canvi hi ha gent (dependents/es, taxistes, conductors/es d’autobús, guàrdies de seguretat, etc…) que poden sortir bastant més malparats.
I el que es pitjor, que els pot passar alguna cosa i després s’han d’enfrontar a les seves pors per tornar a fer la seva feina.
No se si seran paranoies meves, però crec que la nostra societat, malauradament, no va per bon camí, les conductes violentes són cada vegada més freqüents. Potser posant cadascú una mica de la nostra part, podem fer una societat una mica més segura i justa per a tots.
Me’n vaig una estona al badiu.
