Surrealisme a la vida diària

Publicat el 11 febrer 2006 per carquinyol

(Encetem un micaco d’alçada…)

Badalona, 9 de febrer de 2006, pels voltants de la Plaça Nova. Estàvem passejant i vam passar pel costat de dues parelles que parlaven al carrer. Les dues parelles anaven amb els fills; una parella amb una filla i l’altre amb un noi alt.

[@more@]

Al moment en que passàvem al seu costat, l’home de la parella de la noia li pregunta a l’altre parella :

"què alt us ha sortit el noi!! jugarà a basket oi ?"

Resposta:

"no,… però toca el piano!"

i, … és necessari ser alt per tocar el piano ? A tots els alts els ha d’agradar jugar a basquet ?

Però el més divertit de tot hagués estat veure el que pensava el noi en aquell precís moment, doncs la seva cara era tot un poema !!

Seguirem informant (si el trobem)…. en fi, me’n vaig cap al badiu.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Surrealisme a la vida diària

  1. Sir William Temple diu:
    11 febrer 2006 a les 13:01

    Era un tiu que anava en bicicleta pel bosc, va caure per un forat i no sabia escriure a mèquina (és una mica vell, de quan hi havia màquines d’escriure).

  2. Carquinyol diu:
    11 febrer 2006 a les 13:15

    doncs serà vell, però jo no ho sabia 😉

Els comentaris estan tancats.