En Ahmad era com tu o com jo, només volia casar-se, formar una família i poder mantenir-la. No demanava més, i tot i així, ha trobat la mort mentre mirava d’aconseguir-ho.
[@more@]
Es deia Ahmad Abdul·là,
tenia 26 anys i vivia a Egipte. Potser en algun moment has mirat els
estels en el mateix moment que ell, potser heu tingut els mateixos
instants de joia i de tristor.
Tots mirem els estels, tots respirem
el mateix aire i tots tenim els nostres somnis.
El seu era cassar-se, però no
tenia els diners que necessitava. Els va mirar d’aconseguir
treballant al turisme, però no es va sortir, i al veure que no
podia acomplir la promesa que l’havia fet a la seva xicota es va
desesperar. Gent sense escrúpols el va ensarronar i va fer que els vengués
un ronyó per aconseguir el diner que necessitava pel seu
casament.
Encara que inicialment semblava que tot anava bé,
al cap de pocs dies va morir. Pots llegir la noticia sencera aquí.
Aquesta és de la mena de noticies
que fa que hem doni vergonya ser humà i viure en aquest món
que hem creat. No puc reviure en Ahmad, no puc canviar el món,
però puc mirar que la seva història i el seu nom no
s’oblidi.
I es que una persona no és morta
mai del tot si hi ha gent que la recorda. Com humà crec que és el mínim que he de fer.
Si hem necessiteu, estaré al
badiu.
Penso que el que hem de fer tots és tractar als demés com voldries que et tractéssin a tu i posar-te al lloc dels demés. Només fent això fariem un món molt millor per a a tots.