(Encetem un micaco històric…)
Moltes vegades el nom dels llocs que coneixem tenen el seu origen en fets i costums d'èpoques anteriors, i ens poden donar indicis de que passa per aquella zona als vells temps. Així, per exemple, el carrer Daguers de Barcelona ens indica que en aquell indret eren nombrosos els establiments d'aquest gremi, o el carrer del Mar a València, que era l'antiga via que conduïa al portal de les muralles per on sortia el camí que anava cap enllà. Però el curiós ve quan ens hi trobem amb coses inesperades.
Així, per exemple a la ciutat provençal de Marselha ens trobem amb una "rue des catalans" al costat de la costa rocallosa propera a l'entrada del port vell, zona de la costa coneguda com a Platja dels Catalans, que es va començar a conèixer així vers el 1760 per que en aquell indret s'hi van anar instal·lant nombrosos pescadors catalans.
I la veritat és que els catalans no són pas motiu de gaires bons records per a la ciutat provençal, ja que, emmarcada a les guerres pel control de Nàpols i Sicília entre els Anjou, comtes de Provença i els Trastàmara, Reis d'Aragó i València i Comtes de Barcelona, Marselha va patir l'any 1423 l'atac i saqueig de la marina catalana comandada per Alfons el Magnànim. En aquest atac els catalans van trobar complicitats per part de les classes més pobres, que d'aquesta forma es rebel·laven contra els rics que manaven oligàrquicament la ciutat des de feia segles. De fet, després de l'atac, el consell municipal de la ciutat va acceptar nous plantejaments per part dels gremis.
Avui en dia encara podem trobar testimonis d'aquest fet, concretament a València, a la Seu, on penjades de les parets de la Capella del Sant Calze podem veure les cadenes que tancaven el port de Marselha i l'agulló que va ajudar a trencar-les…
… i fins temps moderns també podíem trobar un altre d'aquests testimonis, en concret a Barcelona, al Monestir de la Mercè, puix les antigues portes d'aquest monestir es tancaven amb una balda molt curiosa procedent de les portes de la ciutat de Marselha i portada pels barcelonins que van participar en la seua conquesta …
… i, la veritat, que aquest no és pas un fet puntual. La relació entre Barcelona i portes alienes mereix ser tractada a un altre apunt.
Nota: Una part important d'aquest apunt s'ha obtingut dels articles publicats sobre història de Catalunya per en Francesc Roca al diari gratuït 20 minutos.
Nota Informativa : Continuem parlant de catedrals, però en aquest cas de la de Barcelona. L'altre dia llegia aquesta noticia on ens explicava com el "Ministeri de Vivenda" (sic) anava a invertir 809.000 euros per rehabilitar les vidrieres de la Seu de Barcelona, cosa que trobo molt bé ja que s'ha de conservar el nostre patrimoni. El que ja no trobo tan bé és que l'Arquebisbat de Barcelona cobri per entrar a la catedral a determinades hores ( cosa que també passa amb les catedrals de València, Girona, Tarragona … ), i el que encara trobo pitjor és que sigui precissament el Ministeri d'Habitatge ( "vivenda" en Montillès ), ministeri que, penso jo, té molts llocs on gastar aquests calers i molts problemes per solucionar, a més, no estaria aquesta actuació més en l'àmbit del Ministeri de Cultura? O és que en aquest estat per a que et donin una ajuda per a l'habitatge has de ser Déu ?? En tot cas, penso que no és pot pas permetre utilitzar diner públic per després obtenir ingressos per a una entitat privada com és la Església. Molt bon cap de setmana per a tothom.
Me'n vaig al badiu…
(esperant un estat propi)
[@more@]
Jo m’hi he dutxat a la platja dels catalans de Marsella. Allà hi ha una placa on explica que era el barri dels mercaders catalans. De fet, la “Mercedes” del comte de Montecristo prové d’una de les famílies catalanes de Marsella….
Desconeixia totalment això dels mercaders i de la “Mercedes”. Aprendre aquestes coses sobre el terreny és, precissament, el motiu pel que m’agradaria poder viatjar més.
Per sort puc contar entre els lectors a gent que ha corregut món i que m’explica tot allò que no sé.
Moltes gràcies per l’apunt, molt instructiu !!