Taques que marquen

(Encetem un micaco tacat…)

No em deixarà de sorprendre mai veure com els polítics, aquesta gent que en teoria hauria de fer de l'honestedat la seva bandera, es dediquen a mentir-nos i a manipular-nos sense el més mínim rubor. De fet no em sorprèn que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí de tant en tant, la informació es poder, hi ha moltes coses que no sabem i ens la podem fotre per on vulguin que ni miolarem, però que ens vulguin fer veure el que és blanc negre en temes que estan àmpliament documentats ho trobo d'una audàcia extrema ratllant l'estupidesa.

Tot això ve al cas de la darrera discussió que vam poder veure al Congreso Español . Tot va començar quan el portaveu d'Esquerra, el sr. Joan Tardà, li va dir als senyors populars "Vostès no tenen cap credibilitat moral mentre tinguin de president d'honor Fraga Iribarne tacat de sang". Al sr. Zaplana, portaveu dels populars, es veu que això liv a molestar una mica i va dir que gràcies a la contribució important, entre altres, de Manuel Fraga, per aconseguir la llibertat, avui Tardà podia manifestar "les seves idees totalitàries i feixistes".

A tot això la vicepresidenta del Congreso Español, Carmen Calvo, que exercia la presidència, va mirar de calmar els ànims. I com ho va fer ? Doncs fent-li cas al PP que demana suprimir les paraules de Tardà del diari de sessions i fent esborrar les paraules "tacat de sang", però no les del sr. Zaplana, al que va dir que les podia retirar voluntàriament. Aquest va anar a parlar amb Tardà per veure si ell retirava l'acusació contra Fraga, i com es va negar Zaplana no va retirar les seves paraules, amb la qual cosa al diari de sessions del Congreso Español tenim una curiosa entrada on es parla de Fraga i dels republicans on, ( mira tu quines coses!! ), els que són totalitaris i feixistes són aquests segons i no el "ministro del régimen".

I el més fantàstic de tot, com deia l'altre dia en Vicent Partal , és que en Tardà té raó, ja que Franco, dies abans de l'assassinat de Julián Grimau , va demanar als seus ministres, un a un, si calia matar aquell comunista. Manuel Fraga Iribarne va dir que sí des del primer moment, i com a ministre de propaganda, va donar la cara davant els periodistes estrangers i va fer editar dos fulles per escarnir la memòria de l'assassinat. Així que si, és veritat, el sr. Fraga està tacat de sang, de la sang vesada a una execució vergonyosa que van haver de fer soldats de lleva perquè tant la guàrdia civil com els militars de carrera es van negar a afusellar a Grimau. I avui dia encara que hi hagi gent que,  tot i cridar a la "reconciliación de los españoles", no ho vol reconèixer. Per molt que ho vulguin amagar, aquestes taques solen marcar molt de temps.

I no voldria acabar sense fer referència a l'expressió del sr. Zaplana. Què algú com ara el sr. Churchill, capaç de fer declaracions de guerra com aquesta et titlli de totalitàri i feixista et deixa fet pols; ara bé, que ho digui algú que pertany a un partit dedicat a tancar cadenes de televisió perquè no les poden controlar, home, la veritat, rebaixa molt la força el missatge…, i si ho diu algú com el sr. Zaplana, bé…

Nota : El company Cucarella va parlar d'aquest tema just l'altre dia en un apunt molt interessant que us recomano llegir de totes totes.

Nota Personal : Em fa angunia contemplar les darreres manifestacions dels catòlics i la seva intenció d'apropiar-se de la idea de família i d'asimilar aquest terme al seu concepte de família, de forma que gairebé sembla que abans de que existís la religió catòlica no existien les famílies !! Cada cop que veig aquestes manifestacions em recorden als Ori : "aquells que rebutgin el camí a la il·luminació hauran de ser destruïts"

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet