(Encetem un micaco d'advocats…)

Un advocat arriba al seu despatx el primer dia de feina. La seva secretaria li informa que té una visita; l'advocat li diu que la faci passar, i immediatament agafa el telèfon "…i digues-li al sr. Obiols que no acceptarem menys de 24000 euros i que no es molesti en trucar a menys que estigui d'acord en això. Està clar?" Penja el telèfon, mira cap a la persona que acaba d'entrar i li diu "Bon dia, en què li puc ajudar?" "Bon dia, vinc de part de la companyia telefònica per a connectar-li el telèfon".

Un acudit d'advocats, gairebé una de les senyes de la nostra societat. Quantes vegades no haurem escoltat acudits d'advocats a las pel·lícules nord-americanes? Doncs una cosa que sembla tan moderna no ho és pas.

Situem-nos al Barri Gòtic de Barcelona, a una porta de la Seu concretament, una porta que davant té una petita placeta que talla el carrer dels Comtes i on és molt habitual trobar músics. Aquesta placeta és la plaça de Sant Iu, i és aquest sant el que presideix aquesta entrada de la Catedral, un dels sants patrons de l'advocacia. Deien els nostres avis que els advocats i el botxí eren els únics oficis que tenien quatre sants patrons i que eren del tot necessaris puix feien tan de mal a la terra que necessitaven molta ajuda al cel per a poder-hi entrar.

Segons la veu popular, Sant Iu és l'únic advocat que hi ha al cel, ja que en aquell sagrat lloc hi ha l'ordre de que no entri mai cap advocat doncs són considerats gent embolicaire i trapella. Un bon dia Sant Iu va trucar a les portes del cel i el va rebre Sant Pere dient-li que no podia pas entrar puix així estava disposat. El sant li objectà que, en reconeixement al molt bé que havia fet a la terra, el Pare Etern li havia entregat una disposició especial i li va ensenyar un enorme feix de papers gros com una casa assegurant-li que allà estaven tots els segells, permisos i visats necessaris. El Sant Porter va començar a revisar tot aquells papers però no arribava a entendre res de res i tot era mirar i remirar escoltant les peticions de Sant Iu de que s'afanyés ja que feia un fred que pelava a les portes del Cel.

Com el sant advocat veia que Sant Pere no treia l'aigua clara li va oferir la seva ajuda, però li demanà que el deixes entrar fins a la porteria on estarien més resguardats del fred. Així ho va fer el Sant Porter i, després d'escalfar-se, el Sant Advocat va revisar tots els papers i li va dir que s'havia equivocat ja que els papers aquests corresponien al litigi de dos pagesos. Sant Pere es va ensumar que tot l'assumpte era una trapelleria i anava a engegar a Sant Iu cap al carrer quan aquest li va dir que tothom sabia que costava molt entrar al cel però que una vegada aconseguit ja no és surt mai més, que per molt Sant Pere que fos no tenia potestat per a treure a la gent del Cel i que anés amb compte que la seva relliscada encara li podria costar el càrrec. Davant d'aquesta argumentació, Sant Pere va quedar molt disgustat i li va anar a confessar al Nostre Senyor la seva errada, el qual va mirar de consolar-lo de la millor manera que va poder i li va encarregar que no deixés que Sant Iu es mogués de la porteria per mirar de tenir controlades les seves males arts, i així es va fer… durant un cert temps. Però aquesta ja és una altra història…

Nota Curiosa: En aquesta plaça de Sant Iu, a la pared que correspon a al Palau del Lloctinent, es poden trobar pedres amb inscripcions en hebreu, encara que molt desgastades. Diu la tradició que són pedres originaries de la Sinagoga Major del Call, que després de l'enderrocament de l'edifici es van aprofitar en altres construccions

Nota Curiosa Segona: A la mateixa plaça i en aquella mateixa paret, davant de la cantonada amb el carrer del Bisbe podem observar una curiosa porta al buid a la façana de la Seu…

… si us fixeu a sota de la porta encara es veu el lloc on es recolzava un pont de pedra. Aquest pont connectava l'antic Palau Reial Major amb la Capella Real de la Catedral i permetia als Reis Comtes assistir a missa sense haver de sortir pel carrer.

Nota Complementària : Aquesta llegenda complementa el recorregut per Ciutat Vella que podeu trobar ací. Bon cap de setmana a tothom !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco d'advocats…)

Un advocat arriba al seu despatx el primer dia de feina. La seva secretaria li informa que té una visita; l'advocat li diu que la faci passar, i immediatament agafa el telèfon "…i digues-li al sr. Obiols que no acceptarem menys de 24000 euros i que no es molesti en trucar a menys que estigui d'acord en això. Està clar?" Penja el telèfon, mira cap a la persona que acaba d'entrar i li diu "Bon dia, en què li puc ajudar?" "Bon dia, vinc de part de la companyia telefònica per a connectar-li el telèfon".

Un acudit d'advocats, gairebé una de les senyes de la nostra societat. Quantes vegades no haurem escoltat acudits d'advocats a las pel·lícules nord-americanes? Doncs una cosa que sembla tan moderna no ho és pas.

Situem-nos al Barri Gòtic de Barcelona, a una porta de la Seu concretament, una porta que davant té una petita placeta que talla el carrer dels Comtes i on és molt habitual trobar músics. Aquesta placeta és la plaça de Sant Iu, i és aquest sant el que presideix aquesta entrada de la Catedral, un dels sants patrons de l'advocacia. Deien els nostres avis que els advocats i el botxí eren els únics oficis que tenien quatre sants patrons i que eren del tot necessaris puix feien tan de mal a la terra que necessitaven molta ajuda al cel per a poder-hi entrar.

Segons la veu popular, Sant Iu és l'únic advocat que hi ha al cel, ja que en aquell sagrat lloc hi ha l'ordre de que no entri mai cap advocat doncs són considerats gent embolicaire i trapella. Un bon dia Sant Iu va trucar a les portes del cel i el va rebre Sant Pere dient-li que no podia pas entrar puix així estava disposat. El sant li objectà que, en reconeixement al molt bé que havia fet a la terra, el Pare Etern li havia entregat una disposició especial i li va ensenyar un enorme feix de papers gros com una casa assegurant-li que allà estaven tots els segells, permisos i visats necessaris. El Sant Porter va començar a revisar tot aquells papers però no arribava a entendre res de res i tot era mirar i remirar escoltant les peticions de Sant Iu de que s'afanyés ja que feia un fred que pelava a les portes del Cel.

Com el sant advocat veia que Sant Pere no treia l'aigua clara li va oferir la seva ajuda, però li demanà que el deixes entrar fins a la porteria on estarien més resguardats del fred. Així ho va fer el Sant Porter i, després d'escalfar-se, el Sant Advocat va revisar tots els papers i li va dir que s'havia equivocat ja que els papers aquests corresponien al litigi de dos pagesos. Sant Pere es va ensumar que tot l'assumpte era una trapelleria i anava a engegar a Sant Iu cap al carrer quan aquest li va dir que tothom sabia que costava molt entrar al cel però que una vegada aconseguit ja no és surt mai més, que per molt Sant Pere que fos no tenia potestat per a treure a la gent del Cel i que anés amb compte que la seva relliscada encara li podria costar el càrrec. Davant d'aquesta argumentació, Sant Pere va quedar molt disgustat i li va anar a confessar al Nostre Senyor la seva errada, el qual va mirar de consolar-lo de la millor manera que va poder i li va encarregar que no deixés que Sant Iu es mogués de la porteria per mirar de tenir controlades les seves males arts, i així es va fer… durant un cert temps. Però aquesta ja és una altra història…

Nota Curiosa: En aquesta plaça de Sant Iu, a la pared que correspon a al Palau del Lloctinent, es poden trobar pedres amb inscripcions en hebreu, encara que molt desgastades. Diu la tradició que són pedres originaries de la Sinagoga Major del Call, que després de l'enderrocament de l'edifici es van aprofitar en altres construccions

Nota Curiosa Segona: A la mateixa plaça i en aquella mateixa paret, davant de la cantonada amb el carrer del Bisbe podem observar una curiosa porta al buid a la façana de la Seu…

… si us fixeu a sota de la porta encara es veu el lloc on es recolzava un pont de pedra. Aquest pont connectava l'antic Palau Reial Major amb la Capella Real de la Catedral i permetia als Reis Comtes assistir a missa sense haver de sortir pel carrer.

Nota Complementària : Aquesta llegenda complementa el recorregut per Ciutat Vella que podeu trobar ací. Bon cap de setmana a tothom !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet