La muralla invisible

(Encetem un micaco històric…)

És curiós veure com una cosa que m'apassiona m'entristeix alhora. M'encanten els llibres que parlen de la història de les diferents vil·les, veure quins carrers havia fa temps, quines tradicions… però m'entristeix saber que moltes coses s'han perdut i que ja no es tornaran a veure, com la torre de defensa de la Torre Vella a Badalona, els banys àrabs de Barcelona o el Palau Reial de València.

Deia l'Antonio Machado "todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar" i això és el que sol passar, nosaltres passem i passem però allò que hem construït ens perdura, les pedres d'aquestes edificacions són la pols que aixequem en el nostre ràpid pas pel camí de la història, recordant-nos d'allà d'on venim, el que vam ser i el perquè del que ara som. Per això quan part del nostre patrimoni resta amagat el que de debò resta amagat és una part de nosaltres mateixos. Per això quan una part és perd no és perd només un edifici, és per part de nosaltres mateixos. És trist veure que a molta gent tot això no li importa gens.

València és, segurament, la ciutat de la nostra nació on ara mateix s'estan construint més coses; així es vol ampliar el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències, es prepara un circuit de Formula 1 urbà, s'està discutint l'ampliació del Port i es projecta la reordenació de la façana marítima, obres totes elles molt grans i molt carismàtiques que abans de construir-se ja s'han pogut veure a l'altra banda del planeta, fet que contrasta, i molt, amb el fet que l'edifici més antic de València, de més de 900 anys, moltes vegades no es pot veure ni "in-situ".

Aquest edifici no és un altre que la muralla àrab, construïda a mitjans del segle XI. La major part de les restes que ens han arribat està a l'encantador barri d'El Carme, i tot i estar, en teoria, protegides pel "totpoderós" PEPRI ( Pla Especial de Protecció i Reforma Interior de la muralla àrab ) la veritat és que aquesta muralla desapareix poc a poc i en silenci. I no ho fa sola, ja que no fa pas gaire va caure un edifici adossat a la muralla al carrer Salines i afectat, com d'altres, per aquest pla. Davant d'aquest fet, que no és pas un cas aïllat, els veïns d'El Carme protesten per l'abandó que pateix el seu barri i per denunciar que ara mateix el pla de rehabilitació és més una maledicció que no pas una benedicció, puix els propietaris dels solars i dels edificis afectats no es preocupen pel seu estat ( doncs seran expropiats ) i la crítica situació d'aquests edificis vells s'agreuja dia rere dia.

A la plana web del Centre Cultural Islàmic de València podeu trobar una molt bona guia per a visitar les restes de la muralla, nosaltres la vam seguir en part. Primer vam començar pel solar de l'edifici que es va caure al carrer Salines, on es podia veure clarament les restes de la muralla …

… en aquell mateix carrer, pràcticament al costat, es pot observar un altre fragment del mur, quasi a punt de desaparèixer …

… i no gaire lluny està el Portal de la Valldigne, portal obert a la muralla àrab al segle XV com a accés al barri musulmà, i l'únic que es conserva …

… continuant el passeig, passem pel carrer de Baix, i després anem al carrer Teneries, llavors mirant per sobre la tàpia d'un solar o per la seva porta ( si està oberta ) podem veure una de les clàssiques torres semicirculars de la muralla situada més o menys paral·lelament al carrer Mare Vella …

… i una mica més enllà podem observar la Torre de l'Àngel, la millor conservada de les que resten, a través d'un solar des del carrer d'en Borràs.

Estic segur que el pla municipal preveu restaurar, adequar i ordenar les restes de la muralla i els seus terrenys adjacents, de forma que siguin fàcilment visitables i ofereixen una molt millor imatge de la que ofereixen actualment, però també és veritat que si no comencen immediatament dintre de poc no hi haurà res a conservar, i de retruc s'haurà perdut també un tros gens menyspreable del barri d'El Carme.

Quan costa fer el circuit de F1 urbà? Segur que molts diners. I adequar la façana marítima i el port? Segur que també molts. Però… quan costa construir una muralla amb gairebé 1000 anys d'història ? Això no té preu, ni el millor arquitecte del món ho podria fer ara mateix perquè la història no es pot insuflar per art de màgia, la història va entrant poc a poc, gota a gota, de la mateixa forma que l'aigua modela les estalactites. Ara només falta saber si el responsable d'arreglar-ho és conscient d'això.

Nota Curiosa: Moltes vegades em fico amb la sra. Rita Barberá des de les línies d'aquest humil bloc, i tot i que jo no paro de queixar-me, l'altre dia a arribar a casa em trobo amb això …

… jo vinga queixar-me i ella ens invita a pizza !! En fi… bon cap de setmana a tothom !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet