Els dilluns de Sant Nicolau

(Encetem un micaco tradicional…)

Segur que tots coneixeu el dilema de l'ou o la gallina. Qui no s'ha parat mai a pensar sobre aquest dilema? Aquest dilema existeix en molts camps, i el de la cultura popular no és pas aliè a ell ja que, en nombroses ocasions, ens podríem preguntar què va ocórrer abans, si un succés més o menys llegendari que va originar una tradició o si, ben al contrari, va ser una tradició d'obscur origen el que va crear un fet llegendari com a "justificació".

Un d'aquests casos el podem trobar al sempre encantador, i lamentablement massa descuidat, barri del Carme de València. Si hom passeja pel cèlebre carrer de Cavallers direcció cap a les torres de Quart arriba un moment, no gaire lluny de la Plaça de Manises, que pot veure, a mà esquerra, un campanar. Aquest campanar correspon a l'església de Sant Nicolau de Bari, que fou una de les primeres esglésies fundades després de la conquesta cristiana, just al mateix lloc on hi havia una mesquita com solia ser habitual per aquella època.

Aquest edifici, originàriament d'estil gòtic, conviu amb una decoració barroca fastuosa. Del seu passat gòtic manté sobretot una de les portes d'entrada coronada amb un gran rosetó, porta situada al costat del que era abans el cementiri parroquial i que ara és una placeta, de forma similar al que ha passat amb els cementiris parroquials d'altres ciutats, com per exemple Barcelona.

L'altra entrada del temple està situada a l'adjacent plaça de Sant Nicolau. Aquesta entrada, tot i no desmereix gens a l'edifici, és d'estil neogòtic i va ser construïda al segle XIX.

Acabada aquesta breu presentació del lloc tornem al tema llegendari. Conta la llegenda que un home molt i molt pobre volia prostituir a les seves tres filles per mirar d'obtenir la dot necessària per a que es poguessin casar. Aquestes, desesperades, van acudir a aquesta església a demanar-li ajuda a Sant Nicolau, que les va escoltar i les proporcionà els diners necessaris per a la dot en tres dilluns consecutius. Per a recordar aquest fet, aquest sant és representat amb tres bosses sobre el llibre que porta a la mà.

I és precisament d'aquest fet sobrenatural que, diuen, sorgeix la tradició dels Dilluns de Sant Nicolau, tradició valenciana que assegura que qui acudeixi caminant tres dilluns seguits a aquesta església, tant el camí d'anada com el de tornada, obtindrà el favor del sant. Però no només s'ha d'anar caminant, sinó que, a més, aquest camí s'ha de realitzar en silenci o resant en veu molt molt baixa i sense parlar amb ningú. A més, sembla ser del tot necessari encendre una llum d'oli o una espelma al sant al arribar com a mostra de fe.

Sembla ser que, per a les persones de fe catòlica, és una de les tradicions més importants de la ciutat del Túria. Pels que no tenim aquesta fe és una mostra més del variat i ric folklore de la nostra terra, folklore que és un dels nostres tresors més preuats i que em de mirar de conservar.

Nota Personal : Comença el cap de setmana i amb ell uns dies de festa que acabaran el proper dimarts. Gaudiu del cap de setmana, per la meva part ens llegirem, si voleu, el dia 21. Molt bon cap de setmana !!

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet