La pimpinela dels esvorancs

(Encetem un micaco duetista…)

Durant la meua infantessa i anys d'adolescència vaig tenir "la sort" de poder "gaudir" en innumerables ocasions, gràcies sobretot als meus veïns i veïnes ( cosa que no els "agrairé" mai prou… ), de l'art dels germans Galán, més coneguts com Pimpinela. Per a qui no els conegueu, només dir-vos que el seu "estil musical" ve a ser un "escenas de matrimonio" musical.

Això bé al cas perquè la setmana passada vam poder recordar el que era una típica cançó de Pimpinela. I va ser gràcies al sr. Montilla, que, de cop i volta, se'n va a Madrid i diu allò tan repetit de que si les inversions estatals segueixen com fins ara "l'allunyament de Catalunya podria arribar a ser irreversible". Si això ja de per si era impactant, llegir al dia següent que l'editorial de El Periódico li feia costat era absolutament increïble. Què passava ací? Montilla el Gris havia sortit de les seves cendres i mostrava els color de l'estel·lada amb la benedicció de El Periódico?

No, era tot més senzill… només era una cançó de Pimpinela, una discussió pactada, molt i molt pactada i consensuada, això si, per a fer veure que els nostres governants donaven la cara per nosaltres, i precisament ell, un home que sempre havia dit "si bwana" al que manava al seu partit, un acte per mirar de salvar la poca vergonya que restava ara a una Generalitat de Dalt que està callada, massa callada davant de tot el desastre que estem patint. De seguida vam poder veure com continuava la lletra de la cançó ja que l'altre part interpretava el seu paper al dia següent de boca de la vicepresidenta i, per acabar la funció, el sr, Montilla tocava els darrers acordes i utilitzava els darrers cants per donar-li la raó i tancar de forma amigable i tranquil·la ( cosa estranya a les "pimpinelas songs" ) la peça musical.

Però no eren només els socialistes qui cantaven, ja que van haver altres intèrprets convidats, si ve aquests tenien la seva pròpia cançó. Estic parlant de la patronal catalana, Foment del Treball, que per aquella mateixa data es va queixar que el Principat rebia un 28% menys d'inversió que Madrid. S'havien fet sobiranistes els empresaris engrescats per Montilla l'Indepe? No, ni molt menys, tot i que el dia que vegin que hi ha més negoci en ser independents no ho dubtaran pas, però de moment només veuen com els seus "socis" mesetaris reben un tros més gran de pastís i es queixen, com és natural. I podeu estar ben segurs que faran tot el possible per rebre allò que demanen, ja que, tot i queixar-se, enseguida mostren que són bon minyons. Com? Amb la paraula adequada en aquests casos, clar : pedagogia !!

O és que potser hom pensava que els esvorancs ens portarien a la independència ? Va home va, si ni amb quaranta tres morts al metro va perdre el PP el poder al País Valencià de debò us penseu que ací començaran a sorgir independentistes per quatre forarets de no res ? "olvidame y pega la vueeeeeelta"

Nota Típica: I tot i que la cançó sembla acabar ací, doncs no… faltava la forma tradicional d'acabar. I aquesta forma d'acabar va venir una mica més tard, quan Zapatero li va demanar una cosa a Montilla… i quina cosa era? Fàcil!!! Pedagogia !!:

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet