Mentires interessades

(Encete un micaco mentides…)

Durant la Segona Guerra Mundial els diferents serveis secrets van disposar d'agents dobles, agents que treballaven per a dos serveis secrets (sense que un d'ells no sabes que treballava per l’altre, és clar…) i que s'utilitzaven per intoxicar les informacions que rebia l'enemic. Per a no ser sospitosos a ulls del servei infiltrat aquesta mena d'agents es dedicava a facilitar informacions certes, encara que de poca importància o retransmeses amb retard, juntament amb informacions falses, puix no hi ha res millor per emmascarar una mentida que barrejar-la amb una veritat.

Aquesta és la tàctica que sovint utilitzen els espanyolistes vers la nostra història. Per exemple, i aprofitant que demà és la Diada del Principat, anem a examinar dues de les afirmacions més comunes que fan els espanyolistes d'aquest dia tan especial per a nosaltres.

·1 “La guerra de Sucesión no era una guerra de secesión, era una guerra civil. Cataluña no luchaba por su independencia si no que apoyaba a uno de los pretendientes al trono español”

Una barreja molt interessant i molt maliciosa. La guerra de Successió espanyola no era una guerra de secessió però SI va esdevenir una guerra per la independència, justament per mantenir la independència que tenien els territoris que formaven part en aquell moment de “les Espanyes” on cada territori tenia les seves corts i les seves lleis i on, per exemple, la Cort de Castella no tenia cap tipus d'influència als altres territoris. De fet, l'únic que tenien en comú era el Rei i, tot i això, aquest tenia que negociar els seus desitjos amb les corts de cada territori. En cap moment van voler els territoris de la Corona d'Aragó trencar aquesta mena de lligams, però es van oposar al pretenent que consideraven més perillós pel seus status, com efectivament va passar després de la seva derrota. Com a conseqüència van perdre els seus furs, les seves corts, les seves lleis i van passar a dependre de les lleis i de les Corts de Castella. Per tant, van perdre la independència de que gaudien fins aquell moment.

·2 Rafael Casanova gritaba ¡Viva España!; esto no se explica en los institutos catalanes."

Als instituts espanyols s'explica que Espanya, tal com existeix avui en dia, es va originar amb la boda dels Reis Catòlics. Això és fals, ja que aquell matrimoni va comportar una unió dinàstica però no pas una unió de reialmes. L'Espanya que Casanova defenia era l'Espanya que havia conegut fins aleshores, una Espanya ( o espanyes ) constituïdes per varis territoris totalment independents i que tenien com a únic nexe comú la monarquia. Aquella Espanya va morir amb la victòria borbònica a la guerra de Successió espanyola i mai més va tornar a reeixir. Voler fer veure que el concepte de l'Espanya de Casanova és el mateix que el de l'Espanya d'avui dia és, simplement, mentir.

Nota Personal: Un cap de setmana tranquil…i de “resets” !! Un mòbil feia coses molt estranyes, no sabia ningú que li passava fins que vam fer el que fa tot informàtic experimentat: apagar i tornar a encendre !! Ara va fi fi. L'altre “reset” no ha estat tan agradable, ja que poca estona abans de publicar aquest apunt el meu router ha decidir quedar-se en blanc… literalment !!! Després d'una bona estona ja està reconfigurat de nou, ara a veure si aguanta !! Per cert, demà farem un apunt sobre que n'arriben de ser de “particulars” els nostres veïns…

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet