(Encetem un micaco d'opinió…)
A una de les escenes de “Buscant en Nemo” un dels protagonistes queda atrapat en una xarxa de pesca amb altres peixos. Tots mirant d'escapar-se de la xarxa pel seu compte fent força cadascú per una banda diferent sense aconseguir-ho. Llavors en Nemo fa que tots comencin a nadar en la mateixa direcció, cap avall, i així, sumant les seues forces, aconsegueix que tots escapin.
Aquesta podria ser una imatge clara del que passa, i del que ha passat històricament, a Catalunya. Estem empresonats a la xarxa espanyola, però cadascun mirem d'escapar-nos d'una forma diferent i malgastem les nostres forces en aquest intent inútil. I no només això, també malgastem les forces barallant-nos entre nosaltres.
Si doneu una ullada als forums de Racó Català ho podreu contemplar clarament. Allà podeu trobar les eternes baralles entre els membres de l'Esquerra Independentista (EI), d'ERC, de CiU i d'altres organitzacions. Els darrers “greus problemes” a tractar pel sobiranisme són la picabaralla entre EI i ERC perquè un moviment intern d'ERC s'anomena Esquerra Independentista i l'etern tira i aflueixa sobre els pactes : que si tu pactes amb el PSOE ací, que si tu abans havies pactat amb el PP allà, que si vosaltres pacteu amb espanyolistes i jo no, que ells ho havien fet abans, que els altres han retallat l'estatut, que si…. i sant tornem-hi !!
I jo penso que tot això està molt bé, que em sembla perfecte que cadascú defengui la seva forma de veure les coses…, però de moment, que jo sàpiga, no som independents i que estaria molt bé que totes aquestes forces arribessin a un pacte de mínims sobre com aconseguir-ho. Potser així deixaríem de fer tots plegat el peix dintre de la xarxa i aconseguiríem tenir una esperança d'escapar.
I als nostres “amics” del PSOE tot això ja els hi està prou bé. És curiós com des de fa un temps ençà havia calat dins de certs sectors que el PSOE era més afí a la nostra causa que els del PP. No nego que potser ho dissimulen millor, però d'afins a la nostra causa no tenen res de res, al PSOE els pesa molt la E, i només cal veure quin mal els hi fa quan els del PP miren d'apropiar-se aquesta E.
Proves? La setmana passa va aparèixer una de molt clara en aquest article del Levante. Resulta que al Senado Español el PP va votar a favor d'una esmena presentada per ERC que demanava que al projecte de Llei del Llibre, Lectures i Biblioteques es reconegués com a llengües de l'Estat Espanyol a l'espanyol, el català, l'euskera i el gallec. Doncs bé, segons el grup socialista al Senado aquesta llei obvia el valencià (?). El senador socialista Bru va dir que “el Estatuto de la C. Valenciana considera al idioma valenciano como «lengua oficial», por lo que no entiende cómo los senadores valencianos del PP han podido votar en contra de ello. «Tendrán que explicarlo»,”. Aquests són els nostres “amics”, uns “amics” que ací ens diuen unes coses, al País Valencià unes altres i a Madrid fan el que els hi dona la gana, exactament igual que els que no són tan “amics”. I pensar que aquests eren "la gran esperança" del País Valencià…
Nota Personal : Resum del cap de setmana en imatges…
Me'n vaig al badiu…
(Esperant un estat propi)
[@more@]
Per desgràcia els catalans ja estem prou dividits com per no ser capaços de nedar tots junts. Els espanyols ja han fet bé la seva feina, i nosaltres estem massa preocupats pel bé propi que no ens n’adonem del que hem de fer pel bé comú.
Fa la pinta que has tingut un bon cap de setmana!!
Casualment el teu resum del cap de setmana s’acosta molt al meu… deu ser que s’acosta l’estiu?
p.s.: tot i que raó no te’n falta, no veig la sortida d’aquesta xarxa. No tinc tant clar que sigui possible reunir les posicions sobre l’independentisme d’un i altres.
Joan: Els catalans sempre hem estat dividits amic Joan, és un veritable misteri que encara pensem en resistir, la veritat 😉
Valqui: Ells han fet i fan la seva feina, a veure quan ens toca a nosaltres !! El cap de setmana, bé gràcies 😛 hehehe
Vullunfestuc: Jo tampoc veig la sortida tal i com estan les coses ara mateix, però sempre ens queda l’esperança que hagi algun canvi. Què no decaigui la fe. Respecte el cap de setmana,… és que tenim vides paral·leles segurament !! 😛
Els tontos som nosaltres si encara pensem que els polítics estan per servir al poble. Les seves estratègies són per aconseguir la cadireta i prou, i es ven a qui calgui per tenir-la.
Visquen els caps de setmana! 😉
oh! m’ha agradat molt l’exemple d’en Nemo!
I tens tota la raó! però crec que és tannnn difícil això de posar-se d’acord. Segurament caldria que pensessin més ens el principis i menys el poder… però això és quasi impossible a la política que es fa avui en dia.
Per cert, quina enveja de cap de setmana!! jo en canvi… estudiant! grr!!
pd40: Doncs si, jo estic cada dia més convençut que si aconseguim res, serà gràcies a moviments de la societat civil. Els polítics, com a molt, poden facilitar la tasca, i gràcies.
tikis: Els reptes són divertits si són difícils 😉 ànims que ja et queda menys d’estudiar i t’espera un megaviatge !!
AhSe: No clickable, gràcies !! hehehe 😀 Jo només miraré de barallar-me amb certa persona que parla de fotos clickables i no clickables 😛
Txell: Ja tens raó, en comptes de ser un forum per compartir punts de vista sembla que sigui per a divergir punts de vista. Millor que ens preocupem primer de l’important i després ja ens barallarem si cal.
Gràcies gràcies 😛
Prometo donar-te més feina !! 😀
Amb lo que m’havia agradat l’inici del post parlant del Nemo i tal! I acabes parlant del PSOE fent el ridícul al Senado. Que patirem per fer-nos grans, si és que mai arribem a fer-nos-en.