(Encetem un micaco identitari…)
Un dels aspectes que més utilitzen els espanyols per ficar-se i denigrar als catalans és que a la nostra terra li donem massa importància als fets identitaris, que estem massa per la llengua, massa per la senyera, massa per la cultura però poc per les coses pràctiques de la vida. Això és una constant sobre tot durant els períodes electorals i, especialment, en l'anàlisi dels resultats electorals.
Aquest fet és absolutament necessari donada la nostra condició de nació sense estat i ficada dins de dos estats fortament centralistes i que han fet, i fan, constant esforços per eliminar la nostra identitat i assimilar-nos. Ara bé, no som els únics.
Ara fa uns dies una de les cadenes televisives de l'Estat Espanyol va organitzar un concurs per a elegir al “español de la historia”. Segons els espanyols, Espanya és una realitat des de temps immemorials (gairebé des del temps de visigots, quan estaven tots barallats entre ells…), o sigui, que més o menys vindria a tenir una història d'uns 1300 anys si fa o no fa, i en tota aquesta pila d'anys resulta que l'espanyol de la història encara es viu i , oh casualitat, és …
… el qual no diu massa del coneixement que tenen els espanyols de la seva pròpia història, perquè, siguem clars… que ha fet d'especial Lo Borbó ? Això fa tan mal els ulls que fins i tots algun espanyolíssim diari gratuït ha volgut fer una altra enquesta per mirar de maquillar-ho. En aquesta nova enquesta ha hagut un resultat nou…
… però crida poderosament l'atenció que segueix apareixent Lo Rei, Reina, Borbonet i fins i tot en Felipe González !! Santa Teresa és quasi una resposta friki, estil "umm aquesta persona em sona important, la diré" !!
I és que, per molt que ens fiquin amb nosaltres, els espanyols fan constantment reafirmació de la seva nacionalitat, només cal recordar noms com ara “Desafio Español” o “Alta Velocidad Española”. És trist veure com molts catalans cauen en aquesta trampa i deixen de reivindicar el que és seu per culpa d'un induït sentiment de mediocritat d'aquells que no deixen justament de reivindicar la seva condició fins i tot amb els mitjans més patètics…
… i això que tenen un Estat al darrere !!
Nota Personal: Jo no sóc qui per triar el personatge d'un país estranger, però basant-me en el que conec de la seua història no dubtaria en triar a Felipe IV de Castella. De fet, va ser el fundador de la seua nació tal com la consideren molts avui en dia.
Nota Informativa: El president de l'entitat Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) fou enxampat la matinada de divendres per la policia local de Fraga (Baix Cinca) enganxant adhesius amb el lema "Fraga Catalana". Curiosament, aquesta entitat es significa per la seva denúncia del suposat "pancatalanisme" a la Franja de Ponent i per promoure mobilitzacions i actes vandàlics en contra de les entitats que treballen per a la normalització de la llengua catalana. El més estrafolari del cas, és el fet que al llarg de les darreres setmanes hagués iniciat una campanya als mitjans de comunicació, tot aportant fotografies, demanant l'actuació municipal davant de l'aparició dels mateixos adhesius, d'impressió pròpia, que portava al damunt al moment de ser identificat. Una altra prova més de que un dels mitjans de reafirmació nacional espanyola és l'atac i la destrucció de la nació catalana.
Me'n vaig al badiu…
(esperant un estat propi)
[@more@]
No vaig veure el programa, m’ho van comentar al dia següent i abans de saber el resultat vaig dir.. ha sortit el Rei, segur. Des del total desconeixement, crec que el programa estava amanyat. No es fan amb cap rigor històric, sols per omplir quota de pantalla, i al final queden tots bé. Cap ‘español leal’ qüestionarà aquest resultat.
Tornant al post, en algunes ocasions sí que és cert que ens tanquem massa en nosaltres. Tinc clar que hem de defensar el que és nostre, no com una cosa millor si no com a patrimoni cultural propi, però no vull anar tot el dia embolcallat amb la senyera. Ho voldria poder fer des de la normalitat (això ja és un desig, clar).
Si que es veritat que a vegades som una mica massa “folklòrics”… però ho trobo fins cert punt normal, un efecte acció-reacció, ja que potser no ens adonem sempre, però sempre estem sota l’influència de mitjans espanyolitzadors… com dirien els Borgs “la resistència és fútil, sereu assimilats”. Tan de bo poguem fer-ho dins d’un futur no gaire lluinyà amb normalitat.
Respecte la figura de Lo Rei… bé, tot el que l’envolta actualment en un estat “democràtic” com l’espanyol és com per fer-s’ho mirar… és que molt sovint sembla la personificació de la divinitat !!
Així donant-li voltes a l’assumpte del millor espanyol de la història…
jo diria José Bonaparte (amb perdó), Martin López Zubero i Juanito Muehleg (o alguna cosa aíxí, i que era un esquiador dopat)
I seriosament, crec que Florian de todos los Santos
AhSe: La trampa és no quedar-te ni amb els arbres ni amb el bosc, sinó amb tot. Si un s’hi fixe ho pot veure tot, això si, *ha de* voler veure-ho tot… 😉
Joan: En José i en Juanito comparteixen una cosa amb Lo Rei… no van neixer a Castella !!! Molt rei però de fet és italià, i la reina grega (si és que els multicultis arriben fins i tot a la monarquia…)