Reafirmacions nacionals

(Encetem un micaco identitari…)

Un dels aspectes que més utilitzen els espanyols per ficar-se i denigrar als catalans és que a la nostra terra li donem massa importància als fets identitaris, que estem massa per la llengua, massa per la senyera, massa per la cultura però poc per les coses pràctiques de la vida. Això és una constant sobre tot durant els períodes electorals i, especialment, en l’anàlisi dels resultats electorals.

Aquest fet és absolutament necessari donada la nostra condició de nació sense estat i ficada dins de dos estats fortament centralistes i que han fet, i fan, constant esforços per eliminar la nostra identitat i assimilar-nos. Ara bé, no som els únics.

Ara fa uns dies una de les cadenes televisives de l’Estat Espanyol va organitzar un concurs per a elegir al “español de la historia”. Segons els espanyols, Espanya és una realitat des de temps immemorials (gairebé des del temps de visigots, quan estaven tots barallats entre ells…), o sigui, que més o menys vindria a tenir una història d’uns 1300 anys si fa o no fa, i en tota aquesta pila d’anys resulta que l’espanyol de la història encara es viu i , oh casualitat, és …

… el qual no diu massa del coneixement que tenen els espanyols de la seva pròpia història, perquè, siguem clars… que ha fet d’especial Lo Borbó ? Això fa tan mal els ulls que fins i tots algun espanyolíssim diari gratuït ha volgut fer una altra enquesta per mirar de maquillar-ho. En aquesta nova enquesta ha hagut un resultat nou…

… però crida poderosament l’atenció que segueix apareixent Lo Rei, Reina, Borbonet i fins i tot en Felipe González !!

I és que, per molt que ens fiquin amb nosaltres, els espanyols fan constantment reafirmació de la seva nacionalitat, només cal recordar noms com ara “Desafio Español” o “Alta Velocidad Española”. És trist veure com molts catalans cauen en aquesta trampa i deixen de reivindicar el que és seu per culpa d’un induït sentiment de mediocritat d’aquells que no deixen justament de reivindicar la seva condició fins i tot amb els mitjans més patètics…

… i això que tenen un Estat al darrere !!

Nota Personal: Jo no sóc qui per triar el personatge d’un país estranger, però basant-me en el que conec de la seua història no dubtaria en triar a Felipe IV de Castella. De fet, va ser el fundador de la seua nació tal com la consideren molts avui en dia.

Me’n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

Tweet