Un Sant Jordi a Barcència

(Encetem un micaco de diada…)

Qui digui que Barcelona i València s'ignoren s'equivoca. Aquesta darrera diada de Sant Jordi la vam passar a València, i vam mirar de celebrar-la diu la tradició, o sigui, amb roses i llibres. Tot seguit us explico el meu itinerari.

Vam començar a la plaça de l'Ajuntament. D'allà vam agafar el carrer de Correus, on vam veure a una noia que anava amb un munt de roses vermelles a la mà, cadascuna al seu plàstic individual, preparades per a regalar.

Tot seguit vam arribar al comercial carrer Don Joan d'Austria, on ens vam trobar al ben mig aquesta paradeta d'Abacus, amb roses vermelles i tot, i on va caure el primer llibre de la jornada…

… a continuació vam tornar a la plaça de l'Ajuntament on vam comprar les roses de rigor, i on ens vam trobar a un noi que feia exactament el mateix.

Vam parar a esmorzar i ens vam dirigir a l'Edifici Octubre ( antics Almacenes El Siglo ) al carrer de Sant Ferran, on hi ha la cèlebre i atacada llibreria 3i4, i allà van caure tres llibres més…

… Per cert, l'edifici està acabat de remodelar i la veritat és que ha quedat força bonic. Ens vam prometre que la propera vegada prendríem un cafè a la seua cafeteria. Al sortir ens vam creuar amb  l'Agustí Cerdà, que també havia comprat llibres a la 3i4. Vam continuar el passeig, la veritat és que feia un dia que convidava a estar pel carrer, així que vam passar pel costat de la Llotja de la Seda i per la plaça del Negret,…

… també per la plaça de la Verge i la seua font del Túria,…

on hi havia una carpa de l'Ajuntament de València per la festivitat del Dia del Llibre. Vam passar per costat de la Catedral i el Micalet…

… i vam tornar a la paradeta de l'Abacus a comprar un altre llibre. I per acabar, vam anar passejant cap a l'FNAC, on també tenien una paradeta al carrer… i on van caure, per cert, tres llibres més !!

Però a l'inrevés també podem trobar exemples, com aquesta parada ambulant d'orxata, molt comuna quan fa calor a València i no tan a Barcelona, però que es podia veure a la cantonada del carrer de la Boqueria amb la Rambla…

…per no parlar de les festes del Dimoni de Badalona, on tenim dimonis infantils i castells de focs de Caballer… Com a les Falles !!

Nota Personal : Fa temps vaig comentar que si l’espanyol estava en perill a Catalunya no era pas per culpa dels catalanoparlants, sinó dels hispanoparlants, que a vegades no se sap que parlen. Al seu famós documental, els de TeleMadrid van treure un institut de Badalona on l’espanyol estava en perill. Bé, aquest ja famós document que poso ací sota fa referència al “tituto” on vaig estudiar jo. Qui posa de debò en perill l’espanyol ?

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet