300 anys d’ocupació

(Encetem un micaco reivindicatiu…)

L'Irak pateix quatre anys d'ocupació, el Sàhara la pateix des de fa 30 i el Tibet ho porta patint des de fa 57. Nosaltres portem 300. 300 anys d'atacs a la nostra cultura, a la nostra llengua i a la nostra ànima com a poble únic. 300 anys de negació de la nostra realitat, de demonització de les nostres peticions, de repressió dels nostres desitjos de llibertat.

Una dita valenciana diu que “Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança”. El mal va arribar un 25 d'abril de 1707. En aquella data, uns exèrcits estrangers, sense presència catalana, van lliurar una batalla aprop de la ciutat castellana d'Almansa, i el resultat va ser que l'exèrcit hispanofrancès que donava suport a Felip V de Castella va aconseguir obrir les portes que els permetrien ocupar militarment el Regne de València.

El que avui recorden els valencians, i amb ells la resta de catalans, no és precisament aquest fet militar. El que recordem és que a partir d'ell vam perdre la nostra llibertat. L'invasor va ser implacable i ens va prohibir ( en major o menor grau segons el territori ) tot allò que conformava la nostra identitat nacional. Llengua, institucions polítiques, lleis, drets, tot, absolutament tot va quedar abolit pel dret de conquesta i la forta ocupació militar. D'aquesta forma, tan les Constitucions del Principat com els Furs del Regne de València van quedar eliminats i substituïts pels Decrets de Nova Planta, els quals implantaven als antics regnes de la Corona d'Aragó les lleis de Castella i, a la pràctica, els annexionava a aquell regne. Es passava així d'un sistema multiregnal que compartia rei, però cap altre estructura de poder, a l'estructura centralista absolutista típicament francès d'estat-nació.

I, com sempre passa en aquests temes històrics, a Espanya trobem gent que nega tot això. Recomano llegir aquest article que en Josep Maria Espinàs va escriure adreçat a una lectora que, precisament, deia que tot aquesta història de la repressió eren “mites nacionalistes”.

Aquests “mites nacionalistes” ens recorden les barbaritats comeses per Felip V de Castella, com ara imposar el nom romà de Palma a Ciutat de Mallorca o com el rei va manar cremar la ciutat de Xàtiva per haver intentat resistir la invasió i rebatejar-la com a San Felipe, i és per aquest motiu que a Xàtiva tenen un retrat de Felip V de Castella penjat al revés al museu de l'Almodí…

Aquests “mites nacionalistes” són els que, fins i tot avui en dia, influeixen a un grup de mossèns valencians que exigeixen que es derogui un decret de 1762 que obliga a castellanitzar els cognoms; aquests “mites nacionalistes” són els que ens recorden que, després de la derrota, la població va haver de suportar la imposició d'impostos agressius ( el cadastre ) que va suposar una veritable espoliació del país, així com una fèrria ocupació militar; aquests “mites nacionalistes” són els que ens recorden que als Decrets de Nova Planta de 1716 diu que al Principat "Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana" ( actualment només aproximadament un 4% de les actuacions judicials al Principat es fan en català ); aquests “mites nacionalistes” són els que ens recorden una instrucció secreta redactada per Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors del Principat "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" . Aquests són “els mites” dels que alguns parlen.

Però si hi ha una cosa que és veritablement mítica és que, passats 300 anys, amb repressió, sense reconeixement ni ajuda de cap tipus encara existim. I existim perquè tenim la voluntat d'existir, ja ho diu una de les nostres frases mítiques “som i serem” tota una veritable declaració d'intencions. 300 anys després som, aquesta és la nostra victòria.

Nota Personal: Us recordo que el proper 5 de maig hi ha convocada a València una manifestació reivindicativa com a motiu de l'aniversari de la Batalla d'Almansa i la pèrdua de les nostres llibertats. Us recomano anar, segur que valdrà la pena, jo ja tinc els bitllets, si aneu, aviseu-me !!

Nota Periodística : El diari Levante va publicar un article ahir titulat “Significació del 25 d’abril” que hauria de ser la vergonya de qualsevol mitjà de comunicació seriós. Un article de història blavera on es poden llegir coses com “corona Valenciano-aragonesa” i on s’afirma que els Maulets i el seu lider, en Joan Batiste Basset “Tenien una ideologia purament valencianista, a pesar que alguns vullguen distorsionar el seu verdader significat.” I que entre els seus ideals estava “el compromis en la llengua valenciana”. Un article d'aquesta mena a la vigilia d’una data com la d’avui és un insult. Quan s’adonaran els socialistes del Levante que donar de menjar als blaveros es com donar un encenedor a un piròman ?

Nota de Satisfacció : Potser la cosa no acabarà bé, però que la justícia denegui a la Generalitat Valenciana l'ordre de tancament de TV3 a la província de València al•legant que vulneraria el dret fonamental dels ciutadans de rebre informació i que , per tant, és una mesura del tot desproporcionada es motiu per alegrar-se.

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet