Calaix de Sastre

(Encetem un micaco variat…)

En Rafael Amat i de Cortada, cinquè baró de Maldà va escriure un immens dietari entre 1769 i 1816 que ocupava 60 volums narrant costums diversos, noticies i tot allò que succeïa al seu voltant. A aquesta obra la va titular Calaix de Sastre. Fent un petit homenatge a aquesta obra, avui parlaré de diferents coses.

· el Levante i ERPV

Sospito que hi ha algú al diari Levante que pensa que ERPV no genera prou volum d'informació. Tot va començar quan vaig llegir aquesta notícia…

… i em vaig fixar que gairebé la totalitat d'ella no corresponia al títol que tenia. Una errada pensareu… jo també ho vaig pensar, però quan dies més tard vaig llegir aquesta altra…

… ja no vaig tenir cap dubte!!. Animo als companys d'ERPV a que generin més volum d'informació per a que els pobres redactors del Levante no hagin d'omplir les seues notícies de forma artificial !!

· Medicina internauta

En Serguei és un internauta rus el número de telèfon del qual va aparèixer, per error, a un fullet de l'administració com si fos el número del registre civil. Cansat de que cada dia li col·lapsessin el telèfon, es va dirigir al registre civil demanant que li solucionessin el problema obtenint la indiferència per resposta. Desesperat va decidir donar-li als del registre civil la mateixa medicina que li havien endossat, i per això va demanar des d'una plana russa que tots els visitants truquessin al número del registre civil preguntant per en Serguei. Per sorpresa, milions d'internautes van respondre a la seva crida, obtenint casos com ara "¡Hola, volia parlar amb en Serguei!". "Hola, fill de puta, ara avisarem la policia i et localitzaran". "¡Endavant, els truco des d'Austràlia!". Al cap de quatre dies els funcionaris es van posar en contacte amb en Serguei per a comunicar-li que no només corregirien el fullet sinó que canviarien de número al servei per a que no es semblés al seu.

· Castellón de la Llanura

Que les traduccions automàtiques són bastant “curioses” no és cap sorpresa. Que s'utilitzin en una pàgina d'informació de la Generalitat Valenciana sobre els títols de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià si que ho és. Així, en aquesta pàgina penjada de la web de la Generalitat de Baix es podien llegir noms tan curiosos com “Castellón de la Llanura” (Castelló de la Plana), “Camino de Verdadera” (Camí de Vera) o “el Valle de Uixó” (La Vall d'Uixó ). Sembla ben bé el trasllat a la realitat d'aquell vell acudit que deia que els franquistes espanyols volien espanyolitzar els noms dels municipis del Principat i així, per exemple, a Igualada li dirien “el Empate”.

· Una fotografia

Per acabar de completar aquest poti-poti, adjunto una fotografia del Pont Nou de Camprodon.

Nota Personal : Plou des de fa tants dies que ja començo a parlar en anglès i a tenir ganes de te a les five o'clock !!

>Escoltant… Housemartins – Caravan Of Love

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet