Aromes del 36

(Encetem un micaco dejà-vu…)

Tal com deia el seu fundador fa uns anys, el Partido Popular ha decidit que “la calle es suya”. A la veïna Espanya l’ambient polític continua remogut. De fet, ja fa temps que ho està, ja que sembla ser que hi ha certs personatges pels quals fer política vol dir crear crispació i mirar d’enviar a part del poble contra els governants.

I a mi tot això em fa una mica de por, que voleu que us digui, ja que em recorda èpoques passades, èpoques de fa ara setanta anys enrere més o menys, quan es deslegitimava al govern democràticament elegit des de diversos fronts, ja fossin polítics o religiosos.

Donant un cop d’ull als diferents mitjans de comunicació ens podem fer cinc cèntims de com està l’ambient. El cap de l’oposició espanyola, el sr. Rajoy, ha convocat unes manifestacions de protesta aquest cap de setmana, i ha assegurat que aquestes estan adreçades "a todos los españoles" porque la lucha contra ETA "no es de derechas ni de izquierdas". Ni dretes ni esquerres, expressió utilitzada sovint al "Régimen" i que encara utilitza la Falange.

Ens explica també el sr. Rajoy que a aquestes concentracions convoca a tots els espanyols "de bona fe" , encara que a la portada de El Mundo han optat per canviar “bona fe” per “sensata”…

… ja sigui “sensata” o de “bona fe”, amb aquestes afirmacions està clar que els espanyols que no surtin de manifestació no estaran ben vistos pels convocants (no seran sensats o tindran mala fe). O amb mi o contra mi, un altre lema de temps passats.

El sr. Acebes també ha parlat d’aquestes manifestacions per deixar clar que, en elles, “los españoles pedirán en la manifestación que el etarra De Juana Chaos regrese a la cárcel y que los terroristas no vuelvan a ocupar las Instituciones”. I ací jo ja m’he perdut una mica… Hi ha terroristes ocupant institucions? Potser aquell dia no vaig veure la tele…

I els bisbes per la seua part ja fa temps que diuen que Espanya està a "l'antesala del totalitarisme" ja que "els parlamentaris, i més en concret, els dirigents d'un grup polític que està en el poder, poden legislar segons el seu propi criteri sense sotmetre's a cap principi moral vigent i vinculant". Curiós que es queixin ara d’això i no fa uns anys, quan manava un partit que tenia majoria absoluta… bé, més curiós encara que no es queixessin durant quaranta anys quan el que manava no tenia ni parlamentaris… encara que, potser, en Francisco si tenia un principi moral vigent i vinculat, segons ells. L’aroma del 36 es pot notar de nou en aquestes declaracions. I per acabar-ho d’adobar, quan un veu coses com aquesta…

..i es fixa en el nom de la persona en qüestió, només pot pensar “mare meua… estan tornant !!”. I se’n recorda llavors dels comentaris de l’amic Isaac recordant la por d’algunes imatges en blanc i negre, i de l’amic Vullunfestuc aclarint que aquestes mateixes imatges, en color, encara fan més por.

El pitjor de tot per nosaltres, catalans, ho explicava ahir de forma ben clara en Vicent Partal en aquest article. I és que al costat dels Rajoys, Acebes, Zaplanas i Aguirres el sr. Zapatero, aquest senyor que ens va mentir, ens va retallar l’Estatut a traïció, ens nega un aeroport competitiu, unes infraestructures decents, una financiació amb cara i ulls, uns drets nacionals dignes i una representació exterior política, cultural i esportiva; doncs aquest senyor és, precissament, el millor que podem esperar d’Espanya. Què trist tot plegat.

Nota : També he llegit que “ERC creu que el PSOE abjura del federalisme per "por escènica" al PP”. Acaben de descubrir la sopa d’all aquests també. Alguna vegada el PSOE ha demostrat amb fets voler el federalisme ?

> Escoltant… The Calling – Wherever You Will Go

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet