La meva anàlisi de les eleccions

(Encetem un micaco de resum…)

Després de molts mesos de campanya ja tenim el veredicte, o sigui, el resultat de les eleccions. Aquest resultat, com sempre, pot tenir diverses lectures, tot seguit miraré de fer unes quantes, encara que una cosa sembla clara, tota la crispació i tota la campanya no ha servit per gairebé res, la cosa segueix estant, si fa o no fa, com estava.

Numèricament parlant, augmentar és guanyar. Si mirem només això els guanyadors han estat Ciudadanos, ICV i CiU en aquest ordre, ja que han augmentat la seva representació, i PSOEc, Esquerra i PP han perdut ja que han patit una davallada. En política, però, no és tot tan senzill.

L’important de guanyar unes eleccions és poder manar, i ara mateix no pot manar ningú. El partit que més ha arriscat per poder manar, CiU, no ha crescut gaire (2 diputats) i, si ha pogut augmentar la diferència amb el seu principal competidor no ha estat tan pels seus guanys sinó per les pèrdues del contrari. CiU ja es pot declarar guanyador en percentatge, en vots, en diputats, en circumscripcions, en el Festival de la OTI o en el concurs de paelles de la Falla de Convent, que això no li atorga, a hores d’ara, la butaca de comandament. Potser moralment si, però en política la moral sovint no pinta gaire, malauradament. Aquesta butaca és la que importa precisament, i ara mateix la possessió d’aquesta butaca no depén d’ells.

La clau de tot la segueixen tenint els republicans. Han baixat dos diputats, però ells són els que manen sobre qui pot tenir la butaca. No deixa de ser curiós comparar les campanyes dels republicans i els convergents. Els primers lluitaven sobretot per mirar de créixer i d’aguantar la crescuda brutal que van obtenir les darreres eleccions, i tot i el desgast i els atacs que han patit des de totes bandes ho han aconseguit amb pèrdues mínimes. Els convergents, en canvi, han posat tota la carn a la graella per mirar d’aconseguir un creixement que els acostés a la majoria absoluta i han crescut només en dos diputats. Es veu que una dieta de llenties i dvds no ajuda massa al creixement.

El PSOEc ha patit una davallada de 5 diputats, encara trobo que no han estat gaires per a un partit que sembla jugar a perdre i que no sap que hi fa la C amb negreta a les seves sigles. ICV ha crescut en 5, però això no els permet treure la clau als republicans tot i que els podia permetre guanyar pes en un hipotètic Tripartit II. Com un acord que conti en un mateix equip ICV i PP és, a hores d’ara, del tot improbable, això fa que el PP, que ha perdut un diputat, torni a ser el convidat de pedra, juntament amb els novells Ciudadanos, però aquests són una altra història.

L’entrada dels Ciudadanos al Parlament serveix per comprovar varies coses. La primera és que el Principat i el País Valencià ens semblem cada vegada més, ara al Principat també tenim els nostres blaveros, obsessionats també amb el tema de la llengua. és clar, però des d’una altra perspectiva, al País Valencià per a trencar-la i al Principat per a dir que la llengua sotmesa és l’espanyol. En tot cas, mentides per un costat i per l’altre. La segona és que com saben perfectament que amb tres diputats no pinten res, faran una política "a la Boadella", mirant de crear polèmica, polèmica que serà amplificada convenientment per mitjans com El Mundo, que ja apostaven per ells. La tercera és que veient els seus resultats i on han obtingut més vots, podem comprovar que al Principat tenim un problema amb la immigració, però no la d’ara, sinó la de fa 50 anys, aquella en la qual hi ha persones que encara no s’han volgut integrar al país, bé, no només això, volen que el país s’integri a ells. Són una gent curiosa, ja que volen imposar la seva cultura i la seva llengua als demés però posen el crit al cel quan els de la nova immigració volen fer el mateix. Potser haurien de pensar que passarà si d’aquí no gaire apareix un Partit Àrab amb un "programa" semblant al dels Ciudadanos. Els Ciudadanos de moment només mostraran una provocadora política de guetos, s’haurà de veure com contesta l’independentisme més radical..

Qui manarà ara? Ni idea, Esquerra ha d’anar amb compte o pot perdre per una banda el vot independentiste o per una altra el d’esquerres, però jo aposto per a una temporada de sociovergència fosca, amagada, que farà que tan els convergents com els socialistes no pateixen gaire desgast de cara a les properes convocatòries electorals. I després, déu dirà. En tot cas, no deixa de ser curiós que els convergents hagin celebrat el seu acte al Majestic…

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi) .

[@more@]

Tweet