(Encetem un micaco de pactes…) 
La campanya va arribant a la seva fi i les múltiples enquestes que van sortint a la llum només tenen una cosa en comú : no haurà majoria absoluta per a ningú i qui vulgui ser president haurà de pactar.
És enmig d’una veritable tempesta de rumors sobre pactes postelectorals que els dos representants dels, a priori, partits amb major nombre de diputats al Parlament han dit la seva i (mira quines coses!!) els dos han vingut ha dir si fa o no fa el mateix.
El sr. Mas ha dit que ell no pactarà amb el PSC i que, si s’escau, preferirà governar en solitari amb pactes puntuals. El sr. Montilla, per la seva part, ha dit que ni pactarà amb CiU ni formarà un altre tripartit i ens ha deixat a tots amb una dues grans preguntes misterioses : 1) Aquest senyor de debò vol ser president? 2) En cas afirmatiu… amb quina esotèrica tècnica?
A mi tot això hem fa cada dia més pudor a Majèstic, o sigui, a una sociovergència oculta del mateix estil a la convergència popular que va existir fa temps, amagadeta també per cert. I és que ja es sap que no calen ni grans fotos ni grans declaracions ("no cal donar material per a un futur dvd" deuen pensar), el que cal és un acord sòlid entre les dues formacions "per lo bajini" per poder fer el que volen, ja sigui aquí o a Madrid. Vaja, que s’obté totes les avantatges del pacte sense els problemes de que algun adversari te’l passi pels morros, ja que… oficialment no existeix cap pacte !!
El sr. Mas no menteix, un dia faran un pacte puntual CiU-PSC i un altre PSC-CiU, que és una cosa ben diferent, i tots tan contents !!
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Espero que la carta sigui bilingüe, sinó encara us contestarà en Clos… (“Joan perdona, puedes mirar de traducirme esto…”)
Mira, jo estic a favor que hi hagi una sociovergència durant aquest legislatura. Perquè? Dons així ERC és la única força real a l’oposició, i per tant si ho sap gestionar bé crec que això el portaria a lluitar per la presidència de la generalitat i així tornar a tenir per fi un president d’esquerres subiranista.
Jo penso com a tu amic Vullunfestuc, vist el panorama i com no m’acaba de fer el pes ni Montilla ni Mas, jo també prefereixo una sociovergència amb els republicans com a oposició.
El que critico és que, sembla ser, aquesta sociovergència la volem fer sense fer-la… vaja, “que se note el efecto pero no la causa” i la veritat, tan un com uns altres jo són prou grandets per no haver d’anar fent-se arrambades d’amagat.