Política escombraries

(Encetem un micaco trist…)

Molt s’ha parlat de "l’oasi català", aquell lloc idíl·lic on els polítics, tot i ser adversaris, mostraven les seves discrepàncies exhibint les seves raons i les seves diferents propostes i on tots es posaven d’acord en allò que afavoria a la població en general. Doncs bé, avui es pot comprovar que aquest fet era un miratge. En termes polítics som, malauradament, exactament iguals que tots els altres.

Sempre he pensat que la millor forma de fer política és amb els fets i les propostes. Els fets per part dels que manen, pensant sempre en el bé general de tots i reconeguen les errades que es cometen. Els que no manen han de defensar llurs idees realitzant una sèrie de propostes i justificant perquè pensen que són millors que les polítiques que apliquen els que manen. En un món ideal, tant els uns com els altres aprendrien dels seus adversaris i aplicarien aquelles idees i estratègies òptimes per aconseguir el benestar de tots.

Lamentablement no vivim a un món ideal. En aquest món s’ha adoptat la política escombraries com a millor forma de fer política. Aquesta política es fonamenta en mirar de desacreditar al contrari per qualsevol motiu, però sense haver de donar millors solucions alternatives als diferents problemes. Aquesta política busca el poder a qualsevol preu sense demostrar perquè una opció és millor que una altra, només busca demostrar que tot el demés és dolent sense haver d’utilitzar ni raons ni perquès. Aquesta política el que fa és deixar una nació morta, ja que les energies no és dediquen a buscar i generar solucions millors, sinó a la cercar la millor forma d’atacar i desacreditar als demés. La política escombraries no construeix un país, ben al contrari, el destrueix i el deixa sense aquelles innovacions tan necessàries per a la seva evolució.

La darrera mostra d’aquesta política escombraries catalana és el DVD dels senyors de CiU. Aquest muntatge és tot un model de com s’ha de realitzar la política escombraries: denunciar que tots els demés ho fan tot malament, però sense donar cap tipus d’alternatives concretes. A més, es poden apreciar les principals característiques de la política escombraries com són donar una visió molt particular dels fets i mirar de manipular la informació per a que coincideixi amb la visió que s’està donant. Un exemple concret el podem trobar amb la repetició exagerada de "guanyador de les eleccions" identificant el guanyador de les eleccions com l’opció que ha tret més representants i deixant entreveure que és antidemocràtic deixar fora del govern a aquesta força, quan tots sabem que les regles mateixes de la democràcia ho permeten fer. No és cap tipus de confabulació satànica, és simplement la utilització de les normes parlamentàries que s’han acceptat entre tots.

Per a un independentista és xocant veure com els membres d’un partit que és diu nacionalista diuen que una ciutat com Perpinyà està "fora del país" o que quan una persona va a la Catalunya Nord va al "sud de França" i alhora es dediquen a repetir i repetir que el govern català està supeditat al govern espanyol. Amb quina força moral pot dir tot això un partit que ha acceptat amb alegria que es retalli l’estatut aprovat per Parlament del Principat, que van aprovar els seus propis representants per cert, per a ofrenar "nuevas glorias a España" ? Bé, cal a dir que la hipocresia i el cinisme són també dos de les característiques de les que viu la política escombraries.

Sincerament em dol veure com una força que és diu nacionalista i que diu que una de les seves majors prioritats és defensar el Principat utilitza les mateixes tècniques destructives que aquells que no paren d’atacar-lo. Senyors convergents, aquesta no és bona forma de fer política, si volen vendre que són millors que els demés dediquin-se a demostrar que ho són, no és dediquin a mirar de demostrar que tots els demés són pitjors. Qui pensava que la dreta catalana era diferent a l’espanyola, encara que fos lleugerament, avui ha pogut comprovar que això no és veritat. Avui la nostra nació està pitjor que ahir gràcies, justament, a uns d’aquells que tan diuen defensar-la. I tot, per un plat de llenties…

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet