Agressors, condemnes i fets repetitius
(Encetem un micaco agressiu…)
Aquesta setmana s’ha parlat molt dels incidents ocorreguts a Martorell durant un acte del PP. Però aquesta notícia, que semblava la típica "mireu mireu que dolents i que intolerants que són els independentistes" ha agafat, de sobte, tot un seguit de nous aspectes, i precisament d’aquests aspectes us voldria parlar.
El primer aspecte és sobre la utilització immediata de la notícia per a criminalitzar als independentistes. De seguida van aparèixer articles per tots els mitjans de comunicació defenen als senyors del PP. I jo ho vaig trobar curiós, bé, curiós i hipòcrita. M’explico. Les concentracions de protesta amb banderetes i amb ganes de fer soroll davant de llocs on es fan actes polítics no són patrimoni exclusiu dels independentistes, ja que els senyors populars també ho han fet, ja sigui,per exemple, pels papers de Salamanca, per l’estatutet, amb l’AVT o per les bodes homosexuals. Però en aquest cassos poques vegades ha passat el que relata aquesta notícia : "Però no va ser aquest el moment en què els manifestants es van fer més presents. Ho havien fet cinc minuts abans, quan dos assistents a l’acte del PP els van intentar prendre la pancarta ‘Martorell, poble de treballadors/es. No vol fatxes ni explotadors/es’. Va començar l’enrenou i els dos homes van acabar per terra. La tensió va ser a partir de llavors la protagonista". Qui van ser els agressors, els manifestants o els que van anar a impedir que es manifestessin, quan justament "els seus" ho han fet un fotiment de vegades?
El segon aspecte és quan apareix un socialiste implicat en tota aquesta trama. Llavors apareix sobre aquest fet l’efecte "agressió a Bono" però a l’inrevés. En aquest nou estat de la notícia, els mitjans de comunicació es dediquen a esbombar la "bona actuació" del PSOEc expulsant de forma immediata al seu militant. Vaja, que ara la notícia ja no s’utilitza per atacar els independentistes, s’utilitza per que no ataquin als socialistes i, més encara, per vendre una imatge seriosa dels mateixos.
Però no acaba aquí la cosa i apareix un tercer aspecte: la suposada agressió cap als manifestants per part d’un càrrec dels populars (com si l’intent de retirada de pancarta que he comentat abans no fos ja agressiva). La notícia torna a canviar, ara s’utilitza per atacar als populars i per demanar que siguin tan "coherents" com els socialistes.
No trobeu curiosa aquesta transformació de la notícia? Va passar de parlar dels independentistes a parlar de les baralles entre els militants dels dos partits espanyols més grans !!
I abans d’acabar dos apunts. El primer sobre el personatge popular que, presumptament, va agredir a un manifestant, el sr. Xavier García Albiol. Aquest alt senyor, responsable del PP de Badalona, ja va estar ficat enmig d’una altra notícia similar quan se’l va acusar d’amenaçar a uns altres manifestants durant la recollida de signatures contra l’estatutet per part del PP, de la que va ser finalment exculpat. Pel que es veu, el senyor García no porta gaire bé això dels manifestants, bé ni ell, ni el PP de Badalona pel que sé. Ho dic perquè el dia que va esclatar l’atac a l’Iraq es va convocar una manifestació a la plaça de la Vila de Badalona a la que vaig anar. Aquesta manifestació va marxar cap a la seu del PP com a mesura de protesta. Doncs bé, al arribar a la seu ens vam trobar que a més d’una dotació dels mossos d’esquadra vigilant-la havia una "mà misteriosa" que sortia per la finestra amb una càmara de vídeo gravant els manifestants. Seria la mà del sr. García? A saber, però en tot cas no deixa de ser curiós que aquells que es queixen de que al País Basc els abertzales els gravessin en vídeo fessin exactament el mateix !!
Finalment vull dir que jo estic totalment en contra de la violència i totalment a favor de la llibertat d’expressió. Això si, l’únic que demano es reciprocitat, i com a tal no puc acceptar les queixes del PP en aquest aspecte quan ells no fan el mateix, sobretot al País Valencià. On estan les condemnes del PP quan ataquen a la Universitat o a la llibreria 3 i 4 per exemple? i les messures per a protegir-les i per detenir als agressors? O quan ataquen els Casals Jaume I? O quan instiguen boicots contra els productes catalans? Com bé diu el company Cucarella en aquest article que comparteixo totalment, "tal faràs, tal trobaràs". El respecte, per a mi, és una relació simètrica, si volen el meu respecte, que se’l guanyin.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Jo vaig llegir a El Periódico (ara no trobo la pàgina) que el sr. Piqué va dir una d’aquestes generalitzacions que fan vergonya escoltar-les :
“uns són sempre els agredits i els altres sempre els agressors”
Com si els senyors populars no haguèssin fet ús més d’una vegada de la bronca i de l’amenaça.
Ja tens raó al dir que el senyor Garcia imposa. És trist que per a fer política s’utilitzi el físic com a mitjà cohercitiu.