El català segueix sense existir a l’Aragó

(Encetem un micaco no reconegut…)

A les nostres terres ja fa anys que escoltem aquelles cançonetes que diuen que el bilingüisme és riquesa i que l’idioma espanyol és cosmopolita perquè el parla molt més gent. Però no deixa de ser curiós que els que aquí es venen com a cosmopolites i bilingües fora d’aquí no ho són tant.

Per aquells que no ho sabeu, la Franja de Ponent comprèn els pobles catalanòfons de la comunitat autònoma de l’Aragó . Limita amb Catalunya i, fora del fet de pertànyer a l’Aragó , no té cap estructura administrativa comuna. Aquestes comarques sempre havien format part de la Catalunya constitutiva. Fou Jaume II el Just qui va cedir a la pressió aragonesa i va rectificar la frontera en benefici d’Aragó. Les Corts Catalanes mai no van acceptar aquesta decisió i van seguir reconeguen les fronteres establertes per Jaume I, marcant el límit al riu Cinca. Finalment la divisió provincial espanyola del segle XIX va acabar de consagrar aquestes divisions.

Els pobles i la gent de la Franja té com a llengua habitual el català, que el parla més del 90% de la població. En una lliçó pràctica de “bilingüisme” (o de trilingüisme, ja que l’aragonès tampoc és cooficial) a la Comunidad Autónoma de Aragón l’idioma català no és cooficial i, per tant, oficialment no existeix. I això que des de fa una pila d’anys el govern aragonès promet una llei de llengües que no acaba d’arribar mai, fins i tot ara que el president d’Aragó és catalanoparlant.

Davant d’això, la Institució Cultural de la Franja de Ponent, institució que agrupa diversos col·lectius i entitats que lluiten per la cultura catalana de la Franja, porta anys denunciant la greu discriminació que pateixen les persones de cultura catalana a l’Aragó.

No veureu que els del Foro Babel, ni el senyor Vidal-Quadres, ni els Ciudadanos defenguin el drets d’aquestes persones al bilingüisme. No hem digueu que no és significatiu del tipus de bilingüisme que volen alguns que aquells col·lectius i mitjans de comunicació que sempre denuncien la suposada discriminació que pateixen els espanyols a Catalunya no defenguin també els drets de la gent de cultura catalana a l’Aragó.

I ara, enmig de l’onada de retocs d’Estatutos li toca el torn al d’Aragó, i com era d’esperar, l’idioma català no apareix ni per casualitat. Aquest fet ha tornat a estar denunciat per la Institució Cultural de la Franja de Ponent. Aquesta organització ja ho va denunciar anteriorment a Estrasburg i al defensor del Pueblo Espanyol Enrique Múgica, qui, al cap de poc, va arxivar al cas argumentant que el català ja està prou protegit a l’Aragó!! Si que déu d’estar protegit, que no està ni reconegut!! Que diria el senyor Múgica si protegíssim de la mateixa manera l’espanyol al Principat ?

I amb tot això jo hem pregunto… si l’Estatut del Principat (estatut que, torno a repetir, no m’agrada gens) ha estat impugnat pel Defensor del Pueblo Espanyol i per altres Comunidades Autónomas (entre elles Aragó)… perquè nassos no impugnem ara nosaltres el d’Aragó? Perquè som més cosmopolites que ningú, perquè no volem ser més “antipàtics”, perquè allà manen “amics” ?

Ja ho diuen alguns… “fets, no paraules”. Qui tingui ulls, que vegi !!

Me’n vaig al badiu…. (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet