Il·lusions il·luses

(Encetem un micaco electoral…)

Al Principat seguim en aquesta curiosa etapa preelectoral que tan electoral sembla. Aquest cap de setmana ja hem pogut assistir a diferents actes de presentació de candidatures, ja hem pogut veure diversos actes de tancaments de programes, ja hem pogut conèixer diverses eslògans electorals i ja hem pogut escoltar diverses declaracions solemnes.

D’aquestes darreres jo hem quedo amb la següent que ha fet Unió Democràtica :

"Amb el tripartit, la política espanyola ha condicionat la catalana; si governa Convergència i Unió, serà la política catalana la que condicionarà la política espanyola"

Condicionar la política espanyola… ai!!… una d’aquestes grans il·lusions que ens han volgut vendre tots. El republicans ho van intentar, i ja han vist que a Espanya no se’ns ha perdut res, que aquella Espanya que ens volien vendre "federal, tolerant i multicultural" és només una il·lusió per obtenir vots; els convergents també ens ho van mirar de vendre durant molt temps (i sembla que encara ho volen fer), però el seu tipus d’acondicionament només era de l’estil "canviar fidelitat per omplir el cove (poquet) o fer veure que s’omple" i tot el demés era fum, només cal pensar en el cas del Pla Hidrològic (que volien recolzar, no ho oblidem) per veure quin tipus de condicionament català feien. El cas del socialistes es ben diferent, ells tenen clar que qui condiciona són els espanyols, aquí només s’està per escoltar i obeïr.

Una altra cosa que m’ha cridat molt l’atenció és l’eslògan dels socialistes :

Això hauríem de mirar i recordar, això… el fets. El fet de qui va permetre que ens retallessin aquell Estatut tan digne que va sortir del nostre Parlament, el fet de qui el dia següent d’aprovar-lo ja deia que s’hauria de retallar, el fet de qui va aprovar la llei de l’audiovisual del Principat, el fet de qui l’ha portat al Tribunal Constitucional per a que la suspenguin, el fet de qui no ens vol tornar el castell de Montjuïc sense una estanquera permanent, el fet de qui ens vol portar l’espanyol a Frankfurt, el fet de qui no vol que hagi seleccions catalanes, el fet de qui ens va passar el passaport pels morros quan van voler tenir la selecció d’hockey…

Tots aquests fets i molts més hauríem de tenir en compte alhora d’anar a votar.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi…)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Il·lusions il·luses

  1. Isaac diu:

    Aixó és el que em dol a mi, que es vulgui influir a Espanya i no a Europa, com diu Víctor Alexandre, el nostre interlocutor natural hauria de ser Brussel.les i no Madrid.

  2. Carquinyol diu:

    En canvi, d’aquest pensament “cosmopolita” no escoltaras pas que és parli gaire, no….

Els comentaris estan tancats.