(Encetem un micaco cosmopolita…)
Una de les paraules de moda darrerament és "cosmopolita". Una de les baralles de moda és veure qui és més cosmopolita. A les revistes mensuals de moda i actualitat potser apareixeran els típics articles "ets cosmopolita?" o bé "10 consells per a esdevenir cosmopolita".
Cal saber que cosmopolitisme socialista, ciudadano i popular és molt curiós, principalment perquè propugna adoptar llengües i costums de fora (sobretot espanyoles, és clar!!) apel·lant a la riquesa de la diversitat, però en canvi no assimila tan bé la riquesa de la diversitat de la parla catalana.
Com a mostra, aquest article aparegut, com no, a El Periódico de Catalunya. A simple vista sembla un article on es denuncia la poca sensibilitat envers al català d’un organisme oficial estatal. Però no cal llegir gaire per trobar-se amb el següent títol de paràgraf : "CATALÀ DE VALÈNCIA"
Així, tot seguit podem llegir que :
"El text barreja paraules pròpies del català de Catalunya amb altres que són característiques del català que es parla a València, com els possessius seua i seues en comptes de seva i seves."
Aquestes "característiques del català que es parla a València" són presents també al valencià que es parla al Principat o al que es parla a ses Illes. Seré malpensat, però aquesta diferenciacions de "català" en un text on es parla d’errades hem sembla sospitosa, tot i que cal dir que en tot moment anomenen a la llengua utilitzant un únic mot.
I és que des de fa temps sé que de blaverisme hi ha de molts tipus, i sé que moltes vegades aquests blaverisme s’amaga darrera d’una defensa d’una suposada puresa dialectal. La llengua catalana està composta de dialectes, com qualsevol de les altres llengües, però a diferència d’altres, no hi ha un "català pur", tan català és el parlat a un poble de l’Empordà com el parlat a un poble de l’Horta o a un poble d’Eivissa, encara que hi ha gent que ens vol fer creure el contrari. Perquè els principantins no podem dir "jo ixo", la "meua mare" o "son germà" ? Perquè un valencià no pot dir pronunciar "Jusep" o dir "jo penso" ?
Però el que hem fa més gràcia és que aquells que no es treuen la paraula "cosmopolita" en la boca fent referència a la diversitat es fixen en la diversitat del català quan parlen d’errades en aquesta llengua !!
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Avui, al tren mentre escoltava la tertúlia del dilluns a Catalunya Radio, la “nacional” de Catalunya m’he adonat que sóc un antipàtic, ja que a part de l’estimadissim Terricabres, la resta de convidats, i el mateix senyor Basses, han criticat durament les manifestacions contra la “cosmopolita” Elvira Lindo, o l’anunci pro seleccions catalanes, donant un cop més una mostra del nostre auto odi. Fent referència a que, els catalans, amb accions d’aquests tipus ens fem antipàtics. I què?
La sr. Lindo ens insulta, els espanyols no ens deixen tenir federacions esportives internacionals, i jo, que em queixo i sóc un antipàtic. Doncs molt bé.
Gràcies a déu crec que cada dia som més els antipàtics, les associacions d’antipàtics, els blogs antipàtics.
Gràcies amic Carquinyol per ser tant antipàtic.
Si mira, potser ens tindrem que posar en plan “Morancos” a vestir-nos de dona, a parlar de coses pocasoltes i a demanar perdó constanment per no formar part de la “una, grande, libre” per a mirar de ser simpàtics.
Ho porten clar !!!
Jo si no caic simpàtic amb algú simplement no m’hi fixo i m’ajunto amb gent a qui si puc caure simàtic. Perquè els catalans (com a comunitat) no ho fem?
Perquè alguns catalans són molt “cosmopolites” ?
Torno a posar la radio, CatRadio, per escoltar la tertúlia de Foix Sanuy i Portabella.
Sento en Pere Portabella, el cineasta, fundador de l’Assamblea de Catalunya, que parla exel.lències de les festes de la Mercè, deia: -“era una meravella baixar pel la rambla, escoltaves uns indis tocant música andina, unes ong explicant contes africans, uns tamezics fent musica a prop de la catedral, etc.”-
I jo em pregunto. I la cultura catalana on era?