Una visita a Rènnas le Castèlh (més conegut com Rennes-le-Château)

((Encetem un micaco viatger…)


Aquests dies passats que vam estar per terres occitanes vam aprofitar per visitar diferents indrets. Un d’aquests indrets va ser el poble de Rènnas le Castèlh (Rennes-le-Château en francès) poble envoltat de nombroses llegendes que darrers best-sellers s’han encarregat de difondre encara més. Si voleu saber més del poble podeu consultar la seva pàgina, si voleu saber sobre les llegendes podeu mirar aquí.

Com el poble queia una mica lluny (uns 165 km) vam sortir ben d’hora al matí, tan que vam veure sortir el sol des de dins del cotxe…


… a mig matí vam parar a esmorzar en una àrea de descans de l’autopista que estava aprop del Canal du Midi i del qual adoptava la seva estètica…


… i per fi vam arribar a l’entrada del poble…


Rènnas és un poble molt petit situat al damunt d’un turó des d’on es tenen unes vistes magnifiques. No és estrany que a l’Edat Mitjana fos un punt important i molt poblat ja que la seva situació estratègica és molt bona, encara que ara no passa de ser un poblet. Nosaltres vam entrar pel carrer principal…


…. vam passar pel costat del castell…


… i vam arribar al punt més elevat del poble on hi ha una plaça-mirador al costat mateix de la residència de François Béranger Saunière, el protagonista dels misteris del poble. La part més famosa d’aquesta residència és la seva biblioteca anomenada Torre Magdala


… ens vam dirigir cap a l’església del poble, l’Església de la Magdalena


… on a l’entrada ens vam fixar en la famosa inscripció "Terribilis est locus iste""Aquest lloc és terrible" (diuen que significa però jo no us ho puc assegurar ja que el meu llatí no passa de rosa-ae)…


… i també al dimoni Asmodeo que suporta la pila baptismal (diuen que és el que va edificar el Temple de Salomó) ..


… l’església és molt petita i profundament decorada amb colors molt vius, aquí teniu una mostra de l’altar major. Fixeu-vos que apareixen dos nens Jesús, un en braços de la Verge i un altre als braços de Sant Josep


… al costat mateix de l’església hi ha el cementiri on diuen que el sacerdot es va dedicar a regirar tombes…


… després vam passar a visitar la casa-museu de Béranger, la veritat és que és una casa bastant gran, amb un jardí així mateix enorme. A l’extrem del jardí, i bordejant el turó el capellà és va fer construir un mirador on a un extrem hi ha la Torre Magdala i a l’altre un hivernacle. Les vistes són espectaculars…


… al jardí també hi ha Villa Betània, la casa de convidats que va fer construir Saunière (la veritat és que segur que tot això no va sortir dels diners d’un pobre capellà de poblet)…


… aquesta casa està aprop de la casa del capellà, que està al costat mateix de l’església…


I poca cosa més ho puc contar. En fi, llegendes de tresors ocults, secrets sagrats, càtars, templaris, missatges en clau… en definitiva, tot un conjunt de llegendes misterioses que captiven els esperits inquiets i que, penso, falta ens fan en una societat cada vegada més tecnològica i racional, ja que sempre és bo tenir alguna cosa per explicar, per estudiar, per esbrinar i que no poguem encasellar de primeres en res conegut (tot i que segur que hi ha una explicació racional, però ja diuen que anomenen paranormal a allò que la ciència, o la història en aquest cas, encara no ha descobert com funciona)

Independentment del que penseu de les seves llegendes, us recomano que si podeu anar aneu, no deixa de ser distret estar a un lloc tocat pels misteris de la història. Per cert, no us preocupeu que no és un lloc recòndit, la gent del poble ja ha sabut aprofitar l’atracció de les llegendes i podeu trobar dos bars-restaurants, tres llibreries i tendes de records. Per a alguns, els diners del tresor els porten els turistes.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Una visita a Rènnas le Castèlh (més conegut com Rennes-le-Château)

  1. Alalluna diu:

    El millor de les llegendes és poder viure en primera persona els decorats reals de tot allò que ens conten. És una pena no tindre més temps per poder anar a descobrir més llocs plens de misteri, l´any que ve haurà de ser.

  2. Carquinyol diu:

    La veritat és que quan més llocs visites més llocs apareixen pendents de visitar.

  3. Carquinyol diu:

    A nosaltres ens passa el mateix, així que com encara tenim moltes coses per descobrir, hem de preparar noves sortides.

    per cert, potser ens acompanyarà una ucraniana i segur que algú més també s’apunta !!

Els comentaris estan tancats.